Anem passant pantalles en aquest procés cap a la independència i en la setmana de la moció de confiança que s’ha de sotmetre el president de la Generalitat, els presento en Rudi i en Fidel. I deuen pensar: “I aquest parell, qui són? Doncs són les encarnacions de dues idees, com si fossin els dos avatars de la CUP i Junts pel Sí. En l’argot dels videojocs, l’avatar és el personatge definit amb els trets individuals que escull un jugador. El primer, en Rudi, personalitza els eixos bàsics sobre els quals pivota l’acció política dels cupaires.
Referèndum, Unilateralitat, Desobediència i Independència. I en Fidel és el que representa la Confiança que demana el president Puigdemont per fer efectiu el procés i que pugui culminar amb la desconnexió, (prèvia aprovació dels pressupostos). En Fidel és el que no vol faltar a la promesa d’allò que s’ha compromès però per fer-ho necessita la confiança d’en Rudi. I aquesta és la clau. La confiança. Ho és en qualsevol relació però més, i sobretot, en política i providencial si es pretén arribar a la independència.
En aquesta partida, que encara que no ens ho sembli els jugadors han aconseguit avançar moltes pantalles, en Rudi i en Fidel depenen de la franquesa, la camaraderia i l’harmonia que se sàpiguen dispensar l’un a l’altre. Això sense oblidar la seguretat, la solvència i la fermesa dels acords que aconsegueixin segellar per assolir l’objectiu.Tot el que no vagi en aquesta direcció seran pals a les rodes a un procés que no pot rebre més sotregades.
La confiança del poble que cada Onze de setembre surt a demanar de manera festiva, pacífica però a crits el seu desig, també té un límit. Justament, la segona entrada al DIEC de la paraula confiança diu que és “la seguretat pública que inspira un govern.” Sembla curiós però té molt de sentit. Nosaltres, els ciutadans, quan anem a votar fem un vot de confiança en aquells que creiem que serán més capaços per regir i administrar el nostre país. I, per tant, si els fem confiança és perquè es pot dir d’algú que sabem que és de fiar, d’una fidelitat i d’un compromís incorruptibles, insobornables; d’una fermesa en les conviccions i en les accions a emprendre.
Si fem servir la paraula confiança és perque no tenim cap motiu de sospita, de recel, de dubte o de suspicàcia cap aquella persona o grup de persones. I si la fem servir, la paraula, i ens la creiem és perquè tenim la seguretat que qui va al davant té el caràcter i la capacitat que complirà el que diu que es compromet a fer. Si en Fidel s’hi ha compromès, en Rudi no té perquè no creure-se’l, només així podran arribar a l’última pantalla, acabar la partida i de seguida començar-ne plegats una altra amb unes noves regles creades per ells mateixos.
