Amb el ball de xifres de sempre, el cas és que un munt de gent s’ha aplegat a Madrid amb un objectiu comú, una crítica el president del govern Pedro Sánchez. Tot i tenir la manifestació el seu epicentre en l’actitud adoptada per Sánchez envers l’independentisme, és boví que ha anat més enllà, constituint-se en el primer acte públic de la precampanya per a les multi-eleccions del 26 de maig.
La situació és inèdita, almenys des de fa dècades. Partits sense majories han construït aquí i allà governs inestables que, cosits amb minories contradictòries, s’enfronten entre ells a veure qui és més capaç de fer-se sentir pels carrers i les places. La partitocràcia que ens domina des de la Transició amb la suposada bona intenció d’estabilitzar els governs i expulsar-ne els radicalismes és ja una partitocràcia partida, i per això la democràcia, que estructuralment sempre ha tingut febleses, esdevé cada cop més borrosa.
El parlamentarisme en el fons mai va parlar, corroït per la dita partitocràcia, però ara ni tan sols se sent legitimat, perquè els seus parlamentaris s’encarreguen de deslegitimar-lo amb els seus actes. I així, taules de partits (on no hi són tots i, per tant, més aviat són de governs) els substitueixen i són tan febles i poc de fiar que a més necessiten relators, o notaris o escribes o senzillament traïdors que s’ompliran la boca de diàleg mentre acrediten amb la seva col·laboració que el diàleg polític es faci fora de l’assemblea. I així altres, que un dia varen criticar les manifestacions, es llencen al carrer a fer el mateix.
I la majoria de la gent, cada cop més en silenci. Al carrer, els de sempre, a una i altra banda del problema. Més a l’esquerra, perquè té més gent entre les classes passives i les masses clientelitzades. I un sol guanyador de tot plegat: mentre dos nois que semblen bessons convoquen la manifestació, un tercer, el de Vox, capitalitza el resultat dient en veu alta el que faria: empresonar Torra, tancar TV3. I es que la gent que ha sortit avui al carrer demanava aquesta claredat de discurs, tot i que no tots dos objectius es podien encomanar a Sánchez.
De la resta de la gent no sabem què pensa, o si senzillament tenia quelcom més interessant a fer en un matí assolellat de diumenge.
