Empresaris en campanya

"Les elits econòmiques van observar en primera persona que omplir-se la boca de diàleg no serveix de res sense voluntat política"

Apel·lar al diàleg per resoldre el procés d'autodeterminació a Catalunya ja té poc sentit. Hi han invocat polítics d'aquí i d'allà, des de fa temps, i el resultat ha estat absolutament ruïnós. Fa poques setmanes, un membre del fòrum Puente Áereo, format per empresaris de Barcelona i Madrid que insisteixen en refer ponts per trobar una tercera via, va fer un nou i fracassat intent. El caçatalents Luis Conde va organitzar un dinar informal a la seva masia de Fonteta (Baix Empordà), amb representants del Govern espanyol, de l'Executiu català -encapçalats el president de la Generalitat, Artur Mas- i d'una nodrida presència de l'establishment barceloní i madrileny.

Les elits econòmiques van observar en primera persona que omplir-se la boca de diàleg no serveix de res sense voluntat política. I Mas va anar-hi perquè no fos dit -ho explica excel·lentment Francesc-Marc Álvaro en el seu Diari de la Desconnexió-. Fins i tot, el garant màxim de la tercera via i líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va reconèixer ahir el seu pessimisme per negociar amb l'Estat, després de revelar que va proposar infructuosament al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, reunir-se amb Mas durant les festes nadalenques per reconduir la situació.

Així doncs, per una banda, l'establishment se n'ha adonat que les peticions de diàleg cauen en sac foradat. L'Executiu estatal està tancat en banda i, en cap cas, pretén canviar la seva posició. Mentre que, per l'altra, les elits també han constatt que el futur de Catalunya no es dirimirà en despatxos dels poders fàctics, sinó que passarà per les urnes. Saben que Mas -no té més remei- arribarà fins el final. "Tan respectables són les opinions d'alguns empresaris com les de milions de persones que volen votar", va refermar el president dimecres al Parlament.

Per això, cansats d'instar en va al diàleg i seguint la seva actitud lampedusiana, han començat a esgrimir arguments contraris a la independència i, així, poder mantenir l'statu quo tant com puguin. Dimarts, el president de la patronal CEOE, Juan Rosell, va avisar que la secessió comportaria "una destrossa important de les relacions humanes a Catalunya i a Espanya" i afectaria greument l'economia, mentre un grup de seixanta directius alemanys establerts a Catalunya va advertir de les conseqüències "nefastes" d'aquest possible escenari. En consonància, en una reunió de la nova junta del Cercle d'Economia amb Mas al Palau de la Generalitat, un dels assistents va alertar que l'Estat propi és impossible que aquesta situació generaria frustració.

No obstant això, també han aparegut dades en sentit contari. Un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona, fet públic ahir, sosté que l'economia catalana es recupera amb més força que l'espanyola i, per tant, que el debat sobiranista no afecta l'activitat empresarial. En sintonia, el llibre Economia de Catalunya, encarregat pel Col·legi d'Economistes a una quinzena de professors universitaris i presentat ahir, conclou que en l'àmbit de l'economia i de l'empresa no hi ha problema davant una teòrica secessió. Així mateix, el director general del Grup Damm, Enric Crous, també va descartar una deslocalització de la seva seu empresarial en cas que Catalunya sigui independent.

En definitiva, i sense voler-ho, empresaris i economistes han començat la campanya per la consulta.

 
 

Comentaris