El desvergonyiment del front monàrquic, sumat a la manca de respecte de la Junta Electoral Central (JEC) està afectant greument a l’activitat informativa dels professionals dels mitjans públics catalans. L’últim abús ha estat que -després de rebaixar a mínims la cobertura de la manifestació de Brussel·les- el PP hagi demanat a la JEC “l’inici d’un procediment d’incoació del procediment sancionador contra la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per si dels fets denunciats se’n deriva un delicte i infracció dels contemplats a la LOREG”. Hem arribat a un moment en què poc és massa.
Sota aquesta pressió extrema a TV3 i Catalunya Ràdio subjau un concepte dels mitjans de comunicació -molt característic del règim espanyol- que equipara informació amb propaganda. I la propaganda, com sap tothom, és una arma essencial en qualsevol conflicte. D’aquí que el conglomerat de poder que conformen les elits madrilenyes hagi vist amb el 155 l’ocasió -esplèndida, única- del que ells pensen que és un desarmament unilateral que els dóna avantatge. Així, TVE i tots els mitjans unionistes tenen llibertat absoluta per atacar i denigrar l’independentisme català mentre que la JEC s’ocupa, dia a dia, de disminuir TV3.
Però aquest és el seu mapa mental, no pas les coordenades amb què traballen la majoria dels mitjans catalans. Aquí hi ha hagut, des de fa molts anys, una batalla duríssima per la llibertat de premsa. Tothom recorda la pressió dels periodistes contra els blocs electorals o les mobilitzacions professionals contra qualsevol mena de censura… El periodisme existeix, encara que escassegi a Madrid.
