Em cago en déu perquè en nom seu s’han comès i es cometen les pitjors barrabassades, massacres, assassinats, tortures, i s’ha estès la mort i la violència extrema per tots els territoris de planeta.
Em cago en déu perquè el seu sol esment vol dir superxeria, superstició, idolatria i fetitxisme, és a dir, perquè és el contrari al coneixement i a la ciència, el contrari al saber i a la raó.
Em cago en déu perquè el seu regne és d’un altre món i, amb tan infaust motiu, s’exigeix als pobres de la Terra que hi visquin miserablement, i que callin, i que pateixin en silenci i fins i tot amb l’alegria de l’idiota tots els mals que altres homes els imposen.
Em cago en déu perquè la idea del pecat és contrària a la idea del delicte i amb aquesta excusa els seus representants no rendeixen comptes davant de la Justícia sinó a un confessionari, ni tan sols per les seves violacions i tortures habituals a nens i nenes. I perquè qui no els comet, els silencia i els empara, en delicte flagrant.
Em cago en déu perquè tots els seus regnes en aquesta terra estan construïts sobre la violència dolorosa, l’ignorància, el silenci i el robatori.
Em cago en déu perquè els qui s’amaguen darrere d’aquestes tres maleïdes lletres sempre han donat suport als poderosos, als rics i als opressors. Perquè la seva idea batega entre ors, sedes i artificis mirant-se la punta de les monedes que ha acumulat en tota una història de brutalitat.
Em cago en déu perquè els seus representants i els qui s’atribueixen el seu poder són només homes. I perquè en nom seu es converteix les dones en la font de tota culpa, dolor i pecat.
Em cago en déu perquè la mateixa idea del meu cos els produeix repugnància, sobretot la meva vulva i la meva menstruació, i per això viuen obsessionats amb el món de les verges. Fins i tot amb la idea absurda d’una verge que gesta i pareix, tal és el seu rebuig a allò que som.
Em cago en déu, i que em perdonin les persones de bona fe.
