El vicepresident Junqueras s’ha atrevit a dir-ho: “El govern espanyol comença a cometre greus equivocacions“. El fet és que no és un sol error, és una categoria. Madrid ha entrat de ple en el càstig col·lectiu, el de la caserna i l’escola franquista. Si algú signa un paper relacionat amb les urnes es represaliarà, també, tota la seva família per la via de la confiscació i la ruïna econòmica, sigui un membre del Govern, un alcalde o un funcionari de la Generalitat.
Però és que, des d’aquest divendres, l’onada repressiva ja afecta la totalitat de la població catalana, castigada col·lectivament per haver col·locat una majoria de 72 diputats independentistes al Parlament. L’Estat ja ha anunciat que el préstec del FLA és graciable i que es tallarà si hi ha alguna partida que els homes de negre de Montoro consideren dubtosa. Els hospitals als quals van els catalans, hagin votat la CUP o el PP, pengen d’un fil madrileny.
La represàlia col·lectiva és una vella arma colonial que busca la submissió, però que, al final, sempre acaba s’acaba trobant amb la insubordinació. En política, la dignitat és una força temible.
