El marit de Cuca de Llobatera anà divendres passat a Sitges amb el Cercle d’Economia. Entrà contenta a la meva Clínica de Rumors. “Sap, doctor, que els financers reunits allí rigueren molt a costa del Montilla? El presi, amb rialleta de gata maula, va dir des del micro: ‘Alguns de vostès l’any que ve hauran de pagar més’.”
“Santa innocència! Cregui’m, professor: quin fart de riure es van fer tots! Que n’és de babau el Montilla! Quin ridícul va fer un cop més! ¿No sabia que allí només hi havia quatre o cinc d’aquells que el mosqueta morta de l’Herrera, diu grans fortunes, els bona fe que ho declaren tot. La resta tenen societats, i els hi tornen diners cada any. Els únics que ho paguen tot són els empleats. El Montilla creu tot el que li diu l’Herrera. Quin parell!”.
Anem per pams, Cuca. Amb aquella bajanada de Montilla la gent va riure per sota el nas. És gent discreta.
L’avís paternalista del nostre President no afectava a la majoria d’assistents. No tenen problema amb l’IRPF. Segons càlculs recents, a Catalunya només hi ha 70.000 persones que declaren cobrar més de 100.000 euros l’any, xifra que segons els polítics separa rics i pobres. D’aquests 70.000 contribuents, 65.000 són assalariats i professionals.
La meva clienta de Sants, Fina Espígol, professora i ecologista, diu que amb aquestes mesures es “carregaran” la classe mitjana, com a Argentina. Només quedaran rics de veritat (els que no cobren per nòmina) i pobres: assalariats, aturats, pensionistes, botiguers, autònoms, petits empresaris. La senyora Espígol està indignada contra Herrera perquè no burxa als rics de veritat.
Defenso, Herrera, amics lectors. Estic segur que aquest home d’ICV sap que cal lluitar primer contra el frau fiscal (segons un rumor, arriba als 90 mil milions d’euros). Si Hisenda perseguís aquest frau no caldria congelar pensions ni rebaixar sous. Herrera ho sap. Li consta també que les grans fortunes, que diu ell, són les que tenen Sicav, societats pantalla, patrimonials, paradisos fiscals.
Estic segur que ho sap (és un home intel•ligent), i que ho diu sempre. És probable que, si no li sentim dir, la culpa la tingui Enric Marin (president de la Corpo) qui, per ser del partit rival, burgès, potser ordena que en els talls d’imatge i de veu d’Herrera no hi entrin proclames marxistes.
