He constatat que la prostitució ha tornat als vorals de la N-II. Ho he vist anant per aquesta carretera en direcció Tordera. Gairebé cada dos revolts hi havia una noia asseguda en una cadira esperant que s’aturés algun client. En realitat però no m’ha sorprès. Només he vist que era cert allò que vaig llegir aquest estiu, que després que la pressió de la policia s’hagués relaxat, les prostitutes –moltes, a través de màfies– havien tornat.
L’operació Voral es va implementar, ara fa quatre anys, a través d’una disposició addicional de la llei catalana de carreteres inclosa al paquet de la llei òmnibus. Aclaria, explícitament, que estaven prohibides les ocupacions d’una via pública que comprometessin la “seguretat” d’aquesta. És a dir, argüint que la presència de les prostitutes al voral suposava un risc per als conductors, es va procedir a multar-les. Aquí ja hi va haver polèmica, ho recorden? Es multaven les noies i als clients que les contractessin. Normativa que es va concretar a partir del juny del 2012, quan els Mossos d’Esquadra van reservar agents de l’especialitat de trànsit per a la tasca de pentinar les carreteres i de vigilar que els vorals estiguessin lliures i “nets”. Fonts policials reconeixen que actualment ja no hi ha policies destinats a aquesta funció.
El problema és que els Mossos dubten que l’estratègia promocionada el 2012 pel conseller Felip Puig fos la més adequada per lidiar amb aquesta sòrdida expressió de l’explotació de dones. S’ha demostrat, doncs, que aquella operació va ser més de cara a la galeria que no pas efectiva. No hi ha hagut manera de poder regular una feina a través de la qual hi ha un bon grapat de persones que s’hi enriqueix. I que ho fan il·legalment gràcies a l’explotació i la privació de la llibertat d’unes altres més dèbils, més febles i més indefenses que ho continuen estant.
I mentre transitava per la carretera no he pogut evitar pensar en els casos que vaig llegir aquest estiu i que ben bé podrien ser els de les noies que se m’apareixen darrere cada corba. Històries de noies enganyades pels seus suposats xicots que per “amor” se les venien a unes màfies que els ajudaven a arribar aquí. Noies que ara han tornat a la carretera per poder-se pagar un bon advocat. Dones que no només volen recuperar la seva llibertat i la seva dignitat, sinó també el control de les seves vides. I moltes són les que reconeixen que no els queda cap altre més camí que vendre el seu cos en un revolt d’una carretera. Com si busquessin realment que la seva vida fes un tomb, un canvi de direcció, en la mateixa carretera que els la va prendre, la seva de vida. Com si poguessin tornar a redreçar el rumb de la seva existència. Com si aquella desviació sobtada de la línia recta, de la seva linia vital, de la seva trajectòria, que els va suposar arribar enganyades, esclavitzades i engarjolades com a part de l’engranatge mafiós quan n’eren les víctimes, ara ho poguessin esmenar.
Els revolts de les seves vides amb ressalts, canvis de sentit, de rasant i d’orientació els deuen haver fet adonar que només els queda tornar a oferir les corbes dels seus cossos per mirar de recuperar el timó de la seva vida i revertir la direcció que algú els havia fet capgirar.
