Estic amoïnada, no sé què els va escriure en Joan Ridao als Reis Mags però em fa l’efecte que el que li han portat li ha fet mal. Potser un dels patges va deixar llet de camella en mal estat al paraigüer del rebedor i el pobre noi se l’ha begut? Qui sap si sa mare o algun parent en lloc de les tres copes de cava per a refrescar ses Majestats els va deixar el licorer sencer i el republicà en veure’l intacte no ha volgut disgustar la família i s’ho ha pimplat tot.
El cas és que el dia de Reis, en lloc d’ensenyar un pijama nou, unes pantufles d’estar per casa o una corbata que no acaba de fer el pes (com tots els mortals) i preparar-se per anar a buscar andròmines similars a ca la sogra, doncs el bon jan ha plantat la parentela i ha convocat la premsa per explicar-los la nova iniciativa d’ERC de cara a les properes eleccions: una consulta amb 20 preguntes que s’enviarà a unes 250.000 persones entre quadres del partit, càrrecs, militants (si és que esgotades les dues primeres opcions en queda cap) i simpatitzants (aquí sí que es trobarà amb el no res a no ser que compti amb els amics d’en Carretero, en López Tena o els d’en Laporta). Em sembla que els números no són el fort d’en Ridao però ell compta que el qüestionari arribarà a unes 250.000 persones.
O sigui que un quart de milió de catalanets i catalenetes respondran diligentment i d’aquestes contestes que en diran “Catalunya decideix” n’extreuran segons ell “les condicions que ERC ha d’imposar per a un futur acord de govern“. Si el que s’ha pres és la llet de camella, potser un patge dolentot hi ha tirat algun al•lucinògen que ha fet oblidar aquest bon home que fa dues legislatures que governen, de manera que les condicions per a poder fer-ho les tenen molt clares.
També ha dit aquest sant baró que la carta-test servirà per a definir “les eventuals condicions que ERC pot posar per arribar a futurs pactes“. De debò, si no fos perquè sospito que la nit més màgica de l’any li ha jugat una mala passada, juraria que no hi toca. I no creguin que sóc una mal pensada, tinc arguments que sostenen la meva tesi sobre l’alienació involuntària a què ha estat sotmès el senyor Ridao, així com als que abusen del pirriaque la llengua se’ls enganxa al paladar. Aquest pobre noi ha rebut un impacte en la seva sintaxi de manera que el que pronuncia és tan incomprensible com aquella lletra del cantant italià dels vuitanta Umberto Tocci que deia:”ti amo ti amo, moneda ti amo, al viento ti amooooo” si no comparin: “les preguntes representen les 20 condicions per a traslladar l’exercici del dret a decidir en l’elaboració del programa electoral d’ERC” a veure si una persona en condicions de lucidesa ordinària diu això, o ja al límit del paroxisme, aquesta innocent víctima de substàncies misterioses de l’Orient explica que “de les respostes de totes les persones en treurem quatre o cinc condicions sine qua non que seran el frontispici de la nostra actuació futura“.
Modestament i desinteressada em presento com a voluntària per a respondre aquesta parefernàlia interrogativa dels republicans, i els ho sintetitzo en una sola premissa: tota persona dedicada a la política hauria de parlar i escriure (ja sé que això segon és una utopia) respectant l’ordre sintàctic establert de subjecte, verb i predicat. Així tots ens entendríem millor.
