Els profetes desarmats

"L'Estat menysprea la força del seu adversari perquè sap que està desarmat i mira d'humiliar-lo i ofendre'l."

Molt al principi d'"El Príncep", Maquiavel s'adona de les seves cavil·lacions sobre els profetes armats i els desarmats. Per la seva manera de ser i les circumstàncies que va viure, el florentí va pensar que els armats eren preferibles als desarmats, amb independència del valor de la seva causa, perquè són els que triomfen mentre els desarmats corren cap a la seva perdició. Com a exemples va posar Cèsar Borja, l'armat, i Girolamo Savonarola, el desarmat. Savonarola va morir al cadafal; Borja, al camp de batalla. Alguns diran que ve a ser el mateix, però el saber convencional menysprea la mort per execució davant la mort a la guerra.

 

Des d'aleshores passa per veritat incontrovertible: el profeta armat fracassarà, com va fracassar Trotski, segons Isaac Deutscher, quan va quedar desarmat. No obstant això, aleshores ja hi havia signes que aquella veritat incontrovertible no ho era. L'Imperi Britànic va haver d'arriar la seva bandera davant d'un profeta desarmat, Gandhi, que no havia tocat mai una arma en la seva vida. Les sufragistes angloamericanes van aconseguir el dret de sufragi per la seva lluita no-violenta, tot i que amb alguna excepció aïllada.

 

 

Posteriorment, els profetes desarmats van conseguir obtenint victòries. Els afroamericans dels Estats Units van aconseguir els seus drets civils mitjançant una lluita no-violenta, desarmada. El final de l'apartheid a la Unió Sud-africana es va aconseguir quan el Consell Nacional Africà i el mateix Mandela van abandonar la violència i van aplicar una tàctica radicalment pacifista. Els insubmisos de l'estat espanyol van guanyar desarmats el dret de no estar sota les armes.

 

Els dirigents independentistes tenen molt de profetes desarmats. Puigdemont, Junqueras, Torra, tots i totes elles. Són persones que lluiten pel triomf del seu ideal independentista d'una manera democràtica i estrictament pacífica, no-violenta, desarmada. Unes són a la presó, unes altres a l'exili i altres en una espècie de llibertat vigilada a l'interior.

 

Segons els saber convencional, com a profetes desarmats, van de cap al fracàs. Què poden fer un grapat de civils davant d'un Estat armat, que té el monopoli de la ivolència i compta amb els seus exèrcits, policies, tribunals, presons, mitjans de comunicació, ideòlegs, etc?

 

Aparentment poc, o res. L'Estat menysprea la força del seu adversari perquè sap que està desarmat i mira d'humiliar-lo i ofendre'l, per això comença per insultar-lo a través dels seus polítics i intel·lectuals de pessebre: Puigdemont és un pròfug, un covard i un traidor; Junqueras, un il·luminat autoritari; Torra, un supremacista suïcida. De la resta, que no se'n parli. És la mentalitat colonial: la premsa anglesa o la sud-africana parlaven de Gandhi o Mandela com a rates verinoses o fanàtics sense límits. L'oligarquia nacionalista espanyola, la dels calés a Suïssa, no podia ser menys amb els odiats catalans. Així que, què esperen poder fer?

 

 

 

Molt, poden fer molt. Per començar potser no se'ls hauria de continuar considerant desarmats. Potser passa que els tipus d'armes canvien. En el cas dels dirigents independentistes, del moviment en conjunt, el domini de les xarxes, analògiques i digitals i la seva imbricació dóna un avantatge notable a l'independentisme en el camp de la comunicació política, en la construcció d'un relat que es difón a l'opinió pública: una comunitat nacional que lluita democràticament i pacíficament pel seu dret a constituïr-se en tal mitjançant l'autodeterminació que un neofranquista li prohibeix fer.

 

Hi ha, també, un element decisiu que blinda l'independentisme davant de qualsevol atac institucional de l'unionisme, i és el suport popular. El profeta desarmat apareix legitimat per una voluntat popular que a l'Estat li manca. L'Estat armat amb totes les seves armes descobreix que no pot imposar un govern contra la voluntat dels governats per molt que el govern catalanòfob actual faci servir recursos públics i propagandístics reaccionaris de l'espanyolisme, com Borrell o Lozano, per silenciar-la.

 

El suport del poble unit és l'arma del profeta desarmat. I el seu triomf és segur.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?