Els ponts de la substitució

"L'article, vés a saber de qui, que ha publicat a El País es diu "Els ponts del diàleg". Més aviat s'hauria d'haver dit "Els ponts de la substitució". O millor encara, "Els ponts de la invasió""

El president del govern espanyol va expressar ahir una doble felicitació –la de la inauguració del digital cat.elpais.com i la de la festa del 12 d'octubre, que ja no se sap ben bé com es justifica– en català. Mariano Rajoy va dedicar una gran part de l'article, que algú expert en retòrica li havia redactat, a reconèixer les virtuts de la "pluralitat" lingüística i a reivindicar la unitat nacional i territorial d'Espanya. Rajoy va dir expressar-se "en una llengua parlada per milions d'espanyols i estimada com a pròpia per tots els altres". Una llengua que és "la plasmació de l'Espanya constitucional com un país coral, com un país unit però no uniforme, capaç d'acollir el seu pluralisme com un valor diferencial i de celebrar la seva diversitat com un actiu".
 
Pensat i escrit. Però no fet. Si Rajoy, el seu govern i el seu partit s'estimen la llengua catalana, que parlen milions "d'espanyols", però també milers d'andorrans, milers de "francesos" i algun miler més d'"italians", haurien d'intentar respectar-la. N'hi ha que confonen l'estima amb la possessió. O amb la destrucció, per posseir sense resistència.
Li agradi o no a Mariano Rajoy, si el català ha anat perdent vitalitat en els territoris en què era llengua única, és perquè ha estat substituït gràcies al menyspreu i a l'esforç d'un Estat –en el cas espanyol– que no se l'ha estimat gens. Per això Rajoy, sent gallec, no el parla. El gallec, en el cas de Rajoy, ha estat substituït pel castellà. De manera escassament plural. L'article, vés a saber de qui, que ha publicat a El País es diu "Els ponts del diàleg". Més aviat s'hauria d'haver dit "Els ponts de la substitució". O millor encara, "Els ponts de la invasió".
 
El president del govern espanyol va escriure ahir que alguns han d'abandonar "imposicions i desafiaments, buscar solucions realistes i atendre un signe del temps que –al món, i molt notablement a Europa– passa per una millor integració". Si cal començar a abandonar imposicions i desafiaments, el president espanyol hauria de deixar les paraules i anar als fets. Hauria de desactivar el consell de ministres de cada divendres i que deixi de ser un artefacte de guerra per liquidar l'Estat autonòmic. Hauria de retirar la llei d'educació amb què el seu ministre vol convertir la llengua catalana i els continguts catalans en un residu a les aules de Catalunya. Hauria de donar instruccions als seus presidents autonòmics del País Valencià, les Balears i Aragó perquè deixin de perseguir el català. Perquè no el fragmentin amb denominacions tan delirants com "lapao". Això és estimar-lo?
 
Sap Mariano Rajoy que la ciutat de València era monolingüe catalana al començament del segle XX i que continua sent monolingüe, però castellana, al començament del segle XXI? Sap també que els experts han calculat que si el català al País Valencià continua patint l'hostilitat pública que pateix d'ací al cinquanta anys només el parlarà el 10 per cent de la població? Si permet aquest retrocés sistemàtic i cruel, vol dir que no es creu el "pluralisme", que vol liquidar "el valor diferencial" i que, més que "celebrar la diversitat", vol continuar arrasant-la.
 
President Rajoy, mentre vostè i el seu partit continuen sent una arma de destrucció selectiva contra la diferència, millor vagi a felicitar les pasqües a uns altres.  

 
 

Comentaris