Els partits són el problema

"Catalunya no té un sistema electoral propi i no s'ha seguit fins ara el que era un mandat estatutari"

No hi ha un sistema electoral millor que un altre. Hi ha sistemes diferents que tenen diferents conseqüències. Dos exemples. Després de la segona guerra mundial els aliats van impulsar en els estats vençuts sistemes electorals que fessin gairebé impossibles majories absolutes i, per tant, evitar el que havia passat pocs anys abans. De la seva banda la transició espanyola es va fer reforçant els partits amb politiques perquè aquests fossin els pilars que assentessin la jove democràcia i per això es va apostar per l'actual sistema electoral.

Catalunya no té un sistema electoral propi i no s'ha seguit fins ara el que era un mandat estatutari. La primera dificultat per dissenyar-lo ha estat que qui havia de prendre la iniciativa eren aquells que ostentaven la majoria de la representació, i aquesta l'han aconseguit per un model que s'hauria de substituir. Tot plegat massa altruista per ser una activitat política. Però, a més a més, aquest és un país que té massa discussions aparcades com per pretendre que les abordem totes a l'hora. No es pot dissenyar un sistema electoral sense tenir clar, al menys, el model de país, el model territorial i el model de partits.

Catalunya és macrocefàlica . El pes demogràfic i econòmic de la capital és molt gran i, a partir d'aquesta constatació, ho podem considerar senzillament un fet, una sort o un problema. Ara que es parla tant de la desafecció, una de les qüestions que històricament ha preocupat és no deixar infrarepresentada una part del país per evitar la desafecció territorial. L'exemple extrem d'intent de cohesió el tenim al País Basc, on les tres províncies aporten el mateix número de diputats al parlament de Vitòria quan la desproporció demogràfica és brutal.

Tampoc tenim solucionat el model territorial. Hi ha un cert consens en la distribució en vagueries però no sabem ben bé com i quan ho farem. Falta la valentia suficient per assumir que al final del procés algú quedarà descontent. A més a més, encara no s'ha trobat la fórmula per desmuntar les diputacions i les províncies. I ara mateix hi ha més partidaris de tancar estructures administratives que de crear-ne de noves.

Finalment queda la qüestió dels partits. En això ells tenen un punt de vista i la societat en general un altre. La discussió ja no és si calen partits més o menys forts, el tema és que l'abús de la seva posició dominant ha portat a considerar que els partits s'han convertit en part del problema . El debat sobre la necessitat d'una nova llei electoral és un reconeixement implícit que això és així. I qualsevol nou sistema serà una fracàs si està redactat en base a mantenir aquest model.

 
 

Comentaris