Això de fer anàlisi de vot després d’unes eleccions és com un xarampió que no podem evitar. S’assembla a allò de valorar el resultat del futbol després del match, amb el peix venut: sempre hi ha qui repeteix coses que ha vist i les adorna com pot, però també qui té arguments originals que permeten interpretar els fets i potser esbrinar una mica el futur. Com que no ens en podem sostreure, tots hi donem alguna volta i jo, avui, conduint la moto per Barcelona, també rumiava sobre el peix venut aquest diumenge.
Pensava que una manera diferent de classificar els partits seria fer-ho segons la percepció que la gent té de cadascun d’ells, independentment de la seva ideologia. I així jo en faria una primera divisió: uns serien els partits que tenim molt clar quin paper fan i el seu posicionament, dels quals en sabríem dibuixar l’aportació político-social en termes històrics. Partits que aconsegueixen vertebrar i vehicular les inquietuds socials i que són referència per a moltes coses.
Inclouria en aquesta mena de partits -que malgrat tot poden anar canviant i no ser els mateixos amb el pas del temps- tant aquells que consideres que pots votar sempre, com els que no votaries mai. O potser només algunes vegades, com a vot útil, com ha fet tanta gent aquest diumenge, per evitar que algú altre guanyi. Aquest primer grup són doncs els partits estables, tant si guanyen eleccions com si les perden. Però són els que “sempre” hi són.
Uns altres serien els partits kleenex, els d’usar i llençar: aquells partits que es voten per oportunitat, per castigar algú o per descart quan els altres no et convencen i sents que estàs una mica fart del menú de sempre. Un partit que uses com a kleenex seria aquell que en el fons no t’importa gaire si amb el temps es consolida o no, aquell de sobte descobreixes com un bolet enmig de la boscúria i el pots votar, tot i potser no confiar-hi massa.
Els que usem de kleenex de vegades poden rebre el vot de molta gent, encara que ho faci sense cap esperança que progressin gaire. La seva funció és llavors ser votats per raons en gran part alienes a ells mateixos. Si després no sobreviuen, potser no els plora ni qui els va votar. Però si tenen perseverança i intel·ligència, resisteixen i creixen, poden acabar a la llista dels partits estables, al grup de partits “mocador de roba” -el de tota la vida- que de tant en tant cal posar a rentar, evidentment. Però avui per avui, simplement són vot kleenex. “Aquí te voto, aquí te mato”.
La llista de partits kleenex, d’aquests que està per veure si són capaços de consolidar un espai rellevant i fer una bona feina, sempre és personal i subjectiva, sempre serà discutible i canviant amb el temps. Posem-hi noms?
