Els ordinadors i els mesells

"Per què els pares catalans han de contribuir a sufragar uns ordinadors que els pares andalusos, valencians, extremenys o gallecs rebran caiguts del cel?"

"El fet de considerar aïlladament els ordinadors com una simple distribució comprenc que produeixi indiferència i, fins i tot, que sorprengui".
Ángel Gabilondo, ministre d'Educació

Ara tenim un nou greuge del clàssic gènere imbècil: la majoria de governs autonòmics de les Espanyes repartiran ordinadors de franc als escolars, seguint el dictat de Zapatero, el populista que regala coses amb els euros d'altri. A Catalunya, on tenim competències plenes en Educació mentre no es demostri el contrari, la pensada de la Moncloa és – tècnicament – una invasió descarada de l'administració central en les atribucions de la Generalitat. La solució del conseller Maragall és la següent: que les famílies paguin la meitat de l'ordinador. L'altra meitat anirà a càrrec de l'administració catalana, tant ben dotada – com se sap - gràcies al meravellós nou finançament acceptat pel tripartit.

El debat que s'ha muntat és delirant. Per què els pares catalans han de contribuir a sufragar, si us plau per força, uns ordinadors que els pares andalusos, valencians, extremenys o gallecs rebran caiguts del cel? Sempre hi ha dues respostes, no necessàriament excloents: a) els catalans som cornuts i paguem el beure; b) ser català és un mal negoci perquè ens manen ximplets. Aquest festival de despropòsits és la resultant de dues dinàmiques sumades: el menyspreu de Zapatero vers Catalunya i l'actitud mesella, anestèsica i subordinada del Govern Montilla.

Si oblido el debat territorial i em miro el problema en general, no tinc cap dubte que el copagament dels ordinadors de les escoles és molt millor que el gratis total, que sempre oculta l'esforç col•lectiu, com passa amb molts serveis dels quals el ciutadà no en valora mai el cost. Tal com ha dit el conseller Maragall, si els pares es graten directament la butxaca, es fan conscients de les dimensions de la inversió que es porta a terme. Però, atès que Catalunya no és un país sobirà, la qüestió principal és una altra i és la de sempre: o tots moros o tots cristians. I és aquí on es troba a faltar que el president Montilla i el conseller Maragall tinguin una posició ferma. I que es creguin el paper que exerceixen.

Què hauria de fer el Govern de Catalunya davant la invasió populista que Zapatero practica quan va traient conills del barret que ningú sap com pagarem? Defensar amb dents i ungles el seu espai de decisió, les seves competències, els seus pressupostos i les seves prioritats. I no cedir al xantatge. Maragall no ha de ballar al so del ministre Gabilondo i ha de saber aguantar sense arrugar-se quan es digui que "els nens de Múrcia tenen ordinadors i els d'aquí no". Altrament, ja podem anar tancant la Generalitat i traspassant tots els funcionaris autonòmics a l'administració central. Tant patir per si ens retallen l'Estatut mentre alguns fan com si ja no el tinguéssim.

 
 

Comentaris