L’atac que va patir l’Ateneu Popular de Sarrià la matinada de dijous serveix, per si sol, per desmuntar uns quants tòpics que s’han anat repetint a mode de mantra els últims anys, mesos i sobretot aquesta última setmana. L’incendi, segurament provocat, anava signat. Hi havia la creu gammada nazi i la cèltica feixista. El missatge “Estáis muertos, CDR” indica dues coses: que s’atacava un lloc de reunió d’aquest comitè i que la intenció tant de les flames com de la pintada era provocar terror, per tant, és un acte de terrorisme perpetrat per terroristes.
És un atac condemnable, com qualsevol altre semblant, tingui el segell que tingui. Ara bé, si alguna virtut ha tingut aquest incident és que ha quedat clar que els nazis són ells, els nazis, la ultradreta. No ho dic jo, s’ho diuen ells: s’identifiquen com a tals, en presumeixen i hi deixen la marca a la paret. Ho dic també perquè durant molt de temps s’havia tingut la barra d’acusar de nazi un moviment que ha demostrat la seva voluntat d’acatar, pacíficament, el que digui un referèndum (on també es pot votar ‘no’).
Aquesta pintada és, d’altra, banda, l’únic acte mínim de valentia detectat, el de reivindicar l’acció. La resta put covardia per tot arreu: de nit, aprofitant que l’Ateneu estava buit i sense aportar cap més dada que la creu gammada i la cèltica feixista. Faig aquest aclariment perquè ja hi ha hagut qui ha tingut la temptació d’equiparar els Comitès de Defensa de la República (CDR) amb aquest atemptat contra el local de Sarrià.
Aquesta distinció no hauria de ser necessària si la realitat no estigués permanenment prostituïda en benefici d’un determinat relat polític i judicial, però com que això no és així, sí, cal fer aquesta distinció. Els CDR no cremen els locals dels qui no pensen com ells. Els CDR no promouen accions violentes. Els CDR fan resistència passiva i els seus membres es deixen identificar. Els CDR van amb la cara destapada. Els CDR no s’amaguen. Els CDR es reuneixen a cada barri o poble en llocs públics. I la prova més evident és que els feixistes sabien perfectament que a Sarrià el seu lloc de trobada era l’Ateneu. On es reuneixen els terroristes nazis incendiaris amagats i covards que el van atacar? Potser, amb una mica de sort, aquesta pregunta la resolen els Mossos d’Esquadra.
