La primera notícia que vinculava Xavier Martorell amb el presumpte afer d’encàrrec d’investigacions a través de la popular empresa Método 3 va ser publicada el mes de febrer passat. Per tant, han estat necessaris uns 4 mesos i la publicació d’una pila de notícies sobre el polític convergent perquè aquest presentes la seva dimissió irrevocable davant el conseller de Justícia, Germà Gordó.
I què ha canviat en aquest temps? Com a mínim, davant dels micròfons, res de res. Xavier Martorell, va comparèixer al Parlament de Catalunya dies enrere encara en qualitat de director general dels centres penitenciaris de la Generalitat, per negar l’existència de cap encàrrec d’espiar polítics a l’agència de Método 3. És a dir, que segons es desprèn de les seves paraules, mai va encarregar cap investigació sobre els ex-regidors santcugatencs d’UDC Joan Recasens i Xavier Amador, ni a l’actual conseller Felip Puig (CDC), ni de cap altre polític.
Martorell va afegir que la seva relació amb l’agència Método 3 només havia estat comercial i que s’havia limitat a encomanar a aquesta empresa “activitats lícites i sempre legals”, i sempre a instàncies d’un superior. I plega per “motius personals”. Una causa molt utilitzada quan les coses van maldades. Però, és clar, si tot és correcte, un només pot plegar per motius personals; i aquí no ha passat res i qui dia passa, any empeny.
A l’endemà de la seva dimissió vaig parlar amb Xavier Martorell via whatsApp i em va deixar clar, una vegada més, que no vol fer cap tipus de declaració a cap mitjà de comunicació. Tot i la meva insistència perquè respongués les preguntes del Diari de Sant Cugat, el setmanari de la ciutat allà on viu, no ho vaig aconseguir. Els seus motius personals tindrà, però no em donaré per vençut. Ell sap que continuaré insistint. Potser soc molt innocent, però soc del que penso que és millor donar la cara que amagar el cap sota on sigui.
Els militants de Convergència Democràtica de Catalunya a Sant Cugat encara estan esperant que Martorell els expliqui els motius, també “personals”, que el van portar a presentar la seva dimissió com a president local de CDC. Una dimissió que va arribar després que l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, li demanes que poses el seu càrrec a disposició de la secció local de partit. La pública i valenta petició de l’alcaldessa va comportar algun enrenou al carrer Còrsega que finalment es va polir amb una presumpte reunió urgent entre Oriol Pujol, Xavier Martorell i Mercè Conesa.
El cas Martorell no acaba només a CDC. La història comença o es complementa en paral•lel amb les presumptes investigacions a polítics i no polítics que es van realitzar mentre el màxim responsable de la seguretat del FC Barcelona era Xavier Martorell, sota la presidència de Joan Laporta. De fet, la dimissió del director de presons de la Generalitat ha arribat després que l’exdirector general del FC Barcelona, Joan Oliver, hagi descarregat totes les responsabilitats sobre Xavier Martorell. Oliver va declarar el 30 de maig davant la fiscalia en qualitat d’imputat per les presumptes investigacions realitzades al Camp Nou. Martorell, a dia d’avui, no ha estat imputat.
El polític sospesa, segons informacions periodístiques, diverses ofertes de feina al sector privat. És curiós, però només quatre dies abans de la renúncia de Martorell, fonts properes a la direcció de CDC em van explicar que Martorell no plegaria de la Generalitat fins que “li trobessin feina”. Aviat veurem per quins motius personals tria una oferta de treball o una altre.
Martorell hagi fet res il•legal o no, ha dimitit. I aquest fet, encara que hagin transcorregut quatre mesos de molt soroll, és notícia. No passa sovint. Ara queda per veure si aquesta serà la darrera plana d’una carrera política que Xavier Martorell va començar molt probablement, per motius personals, ara fa quasi 30 anys.
