La idea és potinejar els Mossos. Ja ho sabíem. Des que es van convertir en una força policial modèlica després dels atemptats de Barcelona, l’estrategia del moviment unionista ha estat desacreditar aquest cos. Han fet passar l’operació contra el terrorisme islàmic per un fracàs estrepitós. Criticant la mort dels terroristes a mans de la policia en lloc de felicitar l’operatiu per haver desarticulat una cèl.lula dos dies després d’atemptar. No han pogut suportar un èxit que validava el nostre país amb el segell d’Estat europeu de primer ordre. El món va dedicar portades als Mossos per la seva feina. Ni una sola fotografia que mostrés la policia espanyola. I no va ser per cap raó ideològica sinó perquè simplement els mossos es van encarregar del cas des del principi fins al final. El ressentiment de certes forces espanyoles ha trobat una via de fuga amb tot el que va passar l’1 d’octubre. Van poder carregar les seves armes contra una suposada connivència de la policia catalana amb el referèndum il.legal. D’aquesta manera van començar a enfonsar el prestigi dels Mossos i a obrir dubtes sobre la seva tasca. L’objectiu semblava clar per tothom fa uns mesos. Estripar un cos policial modèlic i de passada posar en qüestió una institució bàsica de la pretesa República. En comptes d’entendre aquesta estratègia i treballar a la contra hem assumit aquest mecanisme i hem mossegat l’ham.
Per por que des de Madrid ens acusessin de polititzar els Mossos hem optat per polititzar-los de debò. Hem entrat en una espiral suicida demanant a la nostra policia que es comporti segons criteris ideològics. Potser això ha passat desapercebut per molta gent que encara no creu que sigui així. Però evidentment hi ha una lectura política ràpida i implacable sobre les accions dels Mossos. Els acusem de protegir els feixistes o d’actuar amb excessiva violència contra els CDR. Els mirem amb lupa per assegurar-nos que no disparen foam contra cap líder polític o social. Els demanem que a banda dels criteris professionals en tinguin de polítics. Ho hem fet de manera natural. Gairebé sense adonar-nos-en. Ho hem fet pel bé d’una República que encara ningú de nosaltres ha pogut veure. Una fantasia per la qual ja hem hagut de pagar un preu altíssim. En lloc de reforçar la idea que tenim un cos professional modern i modèlic, hem volgut donar la raó a tots aquells que acusen els Mossos de regir-se per idees i no per criteris policials.
Els antiavalots actuen de la mateixa manera des de fa anys. Tenim l’hemeroteca plena d’exemples de brutalitat protagonitzada per la BRIMO. És una marca de fàbrica. Un segell característic dels cossos policials destinats a frenar manifestacions o aldarulls. La Generalitat ha hagut de gestionar excessos de la policia des que es va crear. Convertir aquest problema de gestió de Seguretat Pública en un cas de política és el pitjor que podíem fer justament ara. Perquè al final la víctima és la pròpia institució i per tant la Generalitat i el projecte català en ell mateix. Qüestionar la feina dels Mossos a partir de raons ideològiques dona la raó a tots aquells que critiquen la nostra policia precisament per aquestes mateixes raons. I el que és més greu, intentar guanyar l’afecte dels votants a base de criticar la feina de la teva pròpia policia és una bomba de rellotgeria.
