“M’han robat la bossa amb diners, targes, DNI…quan la tenia damunt el taulell d’una boutique al Pedralbes Centre”, em va dir ella. “Com pot passar en una botiga?”. “No costa pas d’entendre. Parles amb la dependenta. Estàs atenta al compte i als paquets, i dos xicots que, com tothom fa ara, entraren i sortiren sense dir res, me la prengueren”.
Aquest moment singular, que hem viscut o que viurem moltes persones que anem pel món confiats, convida a dues divagacions. És cert que, ara, gent de totes les edats, joves i vells, entren i surten dels establiments sense dir res. No donen ni el bon dia ni l’adéu-siau. Ni sisplau ni gràcies. Tampoc no saben demanar tanda. La tanda és cultura solidària. No en tenen. Circulen pel món com si fossin gossos. Fins i tot assenyalen amb el nas allò que volen.
Els lladres s’aprofiten d’aquesta moda. Els qui treballen a les botigues ja estan avesats al silenci caní de molta clientela. Els lladres, doncs, passen inadvertits. Mentre compres o pagues se’t posen darrere sense dir res. Esperen que badeu. Ells ho noten, ho ensumen. Els lladres són com gossos. Ensumen quan vas distret. Els gossos que vigilen els jardins del meu carrer de Sant Cugat només borden quan passes sense recordar que hi són. Si esperes que ho facin, solen callar. Suposo que els hi fa gràcia espantar als mortals que només fan de gos quan entren a les botigues.
Ho vaig comentar ahir a la tertúlia amb amics de fa anys. Un d’ells digué que no convé publicar a la premsa com operen els lladres. No és assenyat que sàpiguen com volem evitar-los. Em va posar l’exemple d’un reportatge aparegut el 7 de febrer d’enguany en el suplement Cultura de l’Avui. Sortia un quadre amb els signes que posen els lladres a les façanes de les cases abans d’entrar-hi a robar. Diu el rumor que des d’aquell dia les bandes han canviat els seus codis secrets.
Això no pot ser veritat. Un dia obriré una clínica de rumors. No pot ser veritat perquè els lladres, com els gossos, no llegeixen diaris. Menys encara, en català. No llegeixen res. Ensumen. No saluden quan entren o surten dels llocs. Ensumen. Ja sé que totes les lectores i lectors d’aquests Moments singulars de cada dimecres sou civilitzats. Però no oblideu de dir bon dia i arreveure a les botigues. Si no saludeu semblareu gossos o lladres.
