El nacionalisme espanyol no s’ha caracteritzat mai per la seva intel·ligència. Per la seva violència sí, però per la seva intel·ligència mai. Els atacs d’histèria d’Espanya i dels seus braços armats, polítics, jurídics i mediàtics cada cop que veuen un llaç groc n’és una prova fefaent. És obvi que els llaços grocs denuncien Espanya davant del món per ser un Estat que viola els drets humans dia rere dia sense cap mena d’escrúpol; però si aquest Estat tingués dos dits de front, ja no dic tres, callaria com un murri i es posaria la màscara de demòcrata tot deixant de criminalitzar la llibertat d’expressió. Pensaria: “Qui té els A Por Ellos, al capdavall? Qui té les porres? Qui té les pilotes de goma? Qui té els tancs? Qui té l’arsenal militar? Jo, oi? Doncs que vagin posant llacets, ja que que mentre posen llacets no s’independitzen, que és el que a mi m’interessa. Els llacets em fan pessigolles”. Però no. L’Estat espanyol és incapaç d’un raonament així. Sempre he dit que l’Estat espanyol és un Estat amb un immens complex d’inferioritat que necessita oprimir com l’aire que respira per reafirmar-se. És així de grotesc i així de malsà, però no hi pot fer més.
Per aquest motiu ha emprès aquesta esperpèntica croada contra els llaços grocs a través de la Junta Electoral Central adduint que no es poden exhibir símbols polítics en els edificis oficials, cosa que és absolutament falsa. Només cal mirar el munt de banderes espanyoles que onegen als edificis de l’Administració. Que no és un símbol polític, la bandera espanyola? Que no és un símbol d’opressió per a milions de catalans i bascos, la bandera espanyola? Que no és, en definitiva, un símbol amb el qual no se senten representades milions de persones? Aleshores, què hi pinta aquell tros de tela penjada d’un pal en els edificis oficials abans d’unes eleccions? Tan idiota creu que és la gent, l’Estat espanyol, que una simple bandera o un simple llaç, del color que sigui, pot influir en el seu vot? Qui vol pertànyer a un Estat que tracta la seva gent com a ximples?
Sobre aquesta qüestió dels llaços grocs, diversos representants de l’Estat han dit unes quantes coses que no es poden encabir en cap cultura democràtica, només en la cultura de la ‘cerrazón’. Ho veiem en les paraules d’Isabel Celaá, portaveu del govern espanyol, afirmant que el president Torra “ha mantingut fins ara una retòrica molt molesta, de vegades inacceptable” i que està “en cerca permanent de conflicte”. Ves per on, senyora Celaá, diu vostè exactament el mateix que deien els blancs supremacistes als negres insubmisos dels Estats Units quan es rebel·laven contra les lleis feixistes que no respectaven els seus drets: “Quina gent més enutjosa; i quina retòrica més molesta que gasten; estan tot el dia reivindicant. És inacceptable!”
També Ana Pastor, presidenta del Congrés espanyol, hi ha dit la seva, sobre els llaços grocs. Segons ella, “la llei ens obliga a tots” i el president Torra “ha de donar exemple”. Doncs bé, senyora Pastor, justament és al contrari. Les lleis que violen els drets humans no mereixen cap respecte, i cap demòcrata, per principi, no pot obeir una llei contrària als drets humans, altrament es convertiria en coparticipant del poder opressor que l’ha redactada. Per tant, el president de Catalunya, en aquest cas el president Torra, ha de donar exemple vetllant perquè el país que representa no se sotmeti a lleis totalitàries que violen la llibertat d’expressió. Clar i català: les directrius ultranacionalistes espanyoles d’aquest òrgan anomenat Junta Electoral Central són contràries als valors democràtics més bàsics. El món no ha avançat ajupint el cap davant les imposicions dictatorials, el món ha avançat justament desobeint aquestes imposicions. I ho ha fet gràcies a persones que, amb càrrec polític o sense, no s’han arronsat, no han cedit a les pressions, ni a les amenaces, ni a les coaccions dels cacics de torn ni a les veus submises dels porucs.
Els llaços grocs no representen cap partit polític ni concorren a les eleccions; els llaços grocs són un símbol social creat per la ciutadania per denunciar la tirania espanyola davant del món, que envia a l’exili o tanca a la presó persones innocents, pacífiques i democràtiques per la senzilla raó que són desafectes als principis feixistes del Règim. Els llaços grocs no són un símbol independentista, són un clam contra una monstruosa injustícia. Per això no tota la gent que porta un llaç groc és necessàriament independentista. Passa el mateix amb els llaços violeta, en defensa dels drets de les dones, o els llaços amb els colors de l’arc de Sant Martí, en defensa dels drets dels gais i de les lesbianes. No cal ser dona, per defensar els drets de les dones, no cal ser homosexual, per defensar els drets dels que sí que ho són.
D’acord amb els mateixos principis totalitaris que criminalitzen els llaços grocs, tot associant-los a l’independentisme, l’Estat espanyol hauria de criminalitzar també els llaços violeta i els llaços gais adduint que darrere d’aquests símbols hi ha moltíssims independentistes. És el règim de terror feixista que, si el deixes fer i acates les seves lleis, acaba il·legalitzant els partits independentistes perquè són independentistes, il·legalitzant entitats per ser independentistes i sancionant empreses per tenir a la plantilla un treballador o una treballadora independentista. Ni més ni menys que el que passava amb els comunistes en la feixista cacera de bruixes nord-americana. Però recordem que Joseph McCarthy i la seva colla, incloent-hi Parnell Thomas i Richard Nixon, han estat escombrats de la història com el vent escombra la pols dels camins. Per dur o defensar els llaços grocs no cal ser independentista; per dur o defensar els llaços grocs no cal ni tan sols cal ser català. Per dur o defensar els llaços grocs n’hi ha prou de ser demòcrata.
