Els independentistes de Sánchez acabaran com els de Zapatero

"Ara ja se sap que encara que l'independentisme sigui majoritari, encara que en unes futures eleccions es passi del 48% al 51%, l'Estat espanyol continuarà exactament al mateix lloc"

Hi ha una paret, que és l'Estat espanyol. Això fa molts anys que se sap. De fet, la primera biografia que es va publicar sobre Josep-Lluís Carod-Rovira es titulava així: Saltar la paret. I mentre l'independentisme va ser minoritari, la referència a l'eixamplament de la base va ser suficient per dotar d'estratègia als sectors que defensaven la superació del gran obstacle. Un espai que, sense ànims de molestar a l'esquerra independentista ni als sobiranistes de CiU, en aquell moment eren poca cosa més que ERC.

 

ERC -no només, però sobretot- va ser qui va liquidar per a sempre més la temptació violenta de l'independentisme. I ERC va ser, també, qui va posar negre sobre blanc les xifres de l'abús fiscal i les conseqüències socials que comporta. Tot plegat com a eina bàsica de la progressió social de l'independentisme, que en només una dècada ha acabat fagocitant tot el perímetre de l'antiga Convergència, més la meitat del PSC i UDC i una influència clara sobre bona part de l'espai dels comuns. Fins i tot ha entrat amb força en les franges socials de base castellanoparlant.

 

 

El problema és que -degut a l'èxit, paradoxalment- ara ja se sap que encara que l'independentisme sigui majoritari, encara que en unes futures eleccions es passi del 48% al 51%, l'Estat espanyol continuarà exactament al mateix lloc. I això liquida el bilateralisme i, en gran part, la negociació. Madrid ofereix un ventall que oscil·la entre menys autonomia que abans i res de res. Ja no hi ha perspectiva de Majestic ni d'Estatut. L'Estat espanyol -versió PP o versió PSOE, tant se val- no ajudarà als independentistes que volen retornat a un autonomisme reforçat. Pedro Sánchez ni tan sols arriba a Zapatero. Entre d'altres raons perquè no ve de l'"apoyaré", sinó de l'"a por ellos".

 

Comentaris