Està renyit crear teixit associatiu amb l’autonomia empresarial? Jo crec que no.
És ben cert que les empreses modernes s’uneixen entre elles per crear sinergies i rendibilitzar al màxim els seus potencials productius, amb la mateixa llibertat amb la qual busquen l’aixopluc d’organitzacions i entitats que puguin representar i defensar els seus legítims interessos davant altres organitzacions o entitats de caràcter públic o privat amb un únic objectiu: aconseguir les condicions idònies per desenvolupar la seva activitat.
Ben cert és també, que quan a més organitzacions estigui afiliada la societat mercantil més alt és el percentatge d’encert en l’objectiu i és per això que és normal que la mateixa empresa pugui pertànyer a una patronal, les cambres de comerç o qualsevol classe d’associacions que sigui a escala local, nacional o internacional que contribueixi a generar riquesa que acaba traduint-se en estat del benestar per tota la societat.
Els temps però, van canviant i ara els empresaris volem participar de manera activa en la presa de decisions i localitzem les nostres empreses allà on creiem que les inversions estan més garantides però també on el suport que volem rebre no només atengui a qüestions netament de dividends sinó que tot el valor afegit que aporta la identitat de responsabilitat corporativa o social es vegi reflectida, és a dir, la nostra visió social que considerem intrínsecament lligada a l’activitat productiva l’hem de fer palesa a tots els nivells, volem democratitzar la representació.
Per tot l’anterior exposat, iniciatives com ara Eines de País que persegueix tornar la veu de les PIMES de Catalunya (que representem 99,8% de les empreses de la nostra nació i generem el 69,9% del total d’ocupació) dins les Cambres de Comerç ha aconseguit uns resultats històrics de participació i de representació cameral o també Consum Estratègic, que aglutina i coordina actuacions de promoció i difusió per potenciar el compromís de consumidors i empreses en la nostra economia, vinculada amb els valors republicans, de respecte a les decisions democràtiques, i sense ingerències polítiques i que corrobora com les seves afiliacions es disparen a l’alça cada vegada que les velles estructures polititzades intenten soscavar la solidesa d’un projecte col·lectiu, sorgit de manera voluntària per part de l’empresariat.
No puc entendre la denúncia que Josep Sánchez Llibre en nom de Foment del Treball interposa davant el jutjat mercantil per conducta anticompetitiva quan nosaltres com empresaris i fidels a la llei de Say oferim productes amb característiques específiques que generen una demanda dins el mercat, això Sr. Sánchez Llibre, és economia de mercat, llibertat nostra de crear béns de consum i publicitar-los de la millor manera possible, ja ho fem en centenars de plataformes on-line i Eines de País no difereix en res de les anteriors, que us molesta? El compromís republicà? Doncs també pertany a el nostre llibre i voluntari dret d’associar-nos com considerem.
No recordo aquesta vehemència de Foment del Treball quan des del Gobierno del Estado es feien gestions per deslocalitzar empreses de Catalunya, on és la vostra denúncia a l’administració de Mariano Rajoy per la publicació del “real decreto ley de medidas urgentes en materia de movilidad de los operadores económicos” 6/2017? Això demostra que no actueu en favor dels empresaris ans al contrari feu costat als que volen obrir una crisi inexistent.
Els empresaris Sr. Sánchez Llibre o Srs. del IBEX35 no tenim por ni a la independència de Catalunya ni al procés que la portarà a la seva plana llibertat, tenim por a la inestabilitat i al desconcert, aquell al que vostès contribueixen cada vegada que tenen l’oportunitat, governi la dreta o “l’esquerra”.
Jo no sóc afiliat de Foment del Treball, us prego que no parli en el meu nom.
