Aquest cap de setmana, El País ha publicat algunes dades d’un estudi que el propi diari ha encarregat a Deloitte sobre l’opinió dels directius de 265 grans empreses. Les conclusions són un curiosíssim seguit de martellades furioses sobre un clau que, com sol passar, no entra per la cabota. L’única xifra que aporten és que un 74 per cent dels directius enquestats consideren que “el secessionisme català és dolent per a l’economia espanyola“. Això justifica el títol de la peça periodística “Estat d’alarma en les empreses pel desafiament secessionista“.
Però, atenció, aquesta “alarma” baixa en picat quan els enquestats són directius catalans, fins el punt que menys de la meitat -un 43 per cent- comparteix l’opinió dels seus col·legues espanyols. Un diferencial que seria notícia -LA notícia- a qualsevol mitjà que no estigués en guerra. Això ja no ho expliquen a El País, però és legítim pensar que l'”estat d’alarma” de les empreses catalanes vindria, justament, pel fet de quedar-se sotmès, irremeiablement, a l’arbitrarietat del capitalisme a la madrilenya.
En definitiva, creix el temor a les conseqüències del xoc institucional entre les franges més informades de les elits de Madrid, tot i que no poden permetre’s el luxe d’informar-ne explícitament a la pròpia opinió pública, que podria no seguir-los en l’estratègia del no radical a qualsevol preu. Una segona peça, plena d’adjectius de menyspreu cap a l’independentisme, inclou, de passada, la primera referència explícita a la gran por de l’Estat per part d’un diari del sistema: “El més lògic és que l’independentisme acabi passant factura (…) potser en forma de qualificació crediticia, tot i que per ara sigui poc probable.” I més por: “És molt difícil anar contra el corrent del poder monetari del BCE“… Els nervis comencen a sortir al diari, fins i tot a Espanya.
