“Els efectes polítics de la sentencia [del Tribunal Constitucional] seran limitats i no aniran més enllà d’unes setmanes”
J. L. Rodríguez Zapatero, president del govern espanyol, en una entrevista a El País
Aquest home, Zapatero, una autèntica calamitat es miri com es miri, és, a més, d’un cinisme que fa por. Recordem que és aquell que va prometre als catalans que “apoyaré…” i que després va afaitar l’Estatut a fons. No obstant, els catalans van acceptar el text en referèndum. Ara, però, un tribunal disminuït i en situació de provisionalitat, sembla que es pronunciarà de forma adversa o molt adversa. Que tornarà a deformar un Estatut al què ja hem donat llum verda.
Zapatero, que al Congrés va votar l’Estatut, ara se’n renta les mans. En l’entrevista de El País, ni la més mínima defensa de l’Estatut ni del llarg ni del penós procés que va conduir-lo fins al referèndum en què Catalunya el va ratificar. Ni la més mínima referència a la pluralitat de l’Estat o l’onada d’espanyolisme que recorre Espanya.
El caparronet de Zapatero es troba ja unes quantes passes més enllà. Està calculant els costos que pot tenir la sentència. I ho té clar: posa cosa. “Els catalans -deu pensar-, són una mica mesells i encara que els n’hi faci de l’alçada d’un campanar ells em continuen votant-me. Fins pot passar que després de l’allisada del Constitucional em votin més. No us recordeu de les últimes eleccions meves, les del 2008? Després de tot el que havia passat, em van donar ni més ni menys que 25 diputats. Que no és magnífic, això? La veritat és que no cal preocupar-se’n gaire dels catalans, alcen molt la veu però després són com un xai. Si a sobre els fas agafar por i els dius que vindrà el PP, aleshores es tornen mesells a més no poder . La veritat és que són uns pocapena.”
