Catalans comunistes a les universitats de Ceaucescu: lectura i revolució. Els totxos del mur eren sòlids encara i el futur emergia dels pamflets de Marta Harnecker. Maletes, París, documentació falsa, Suïssa i, per fi, l’arribada a una de les parcel•les del paradís comunista: Romania, el graner del bloc soviètic.
Esperaven mesos d’aprenentatge enmig d’uniformes i banderes vermelles. Pagava el partit i ells hi posaven la il•lusió. Un miratge. Tornats a casa, la falç i el martell desats al calaix fins que arribés el moment de vestir de roig tota Catalunya. Quants visqueren aquesta aventura?
Durant un temps la culpa és del mentider, no de qui es creu la mentida. Els catalans de Ceaucescu ignoraven que l’home nou estava fet de por, misèria i tirania. Per això viatjaven coratjosos a les fàbriques de pensament comunista. Creien que es matriculaven en una escola de Jedis quan visitaven el cantó fosc de la força.
Solidarnosk va obrir ulls que romanien clucs. Molts catalans de Ceaucescu van renegar del que havien après a les aules grises de Bucarest després de veure Lech Walesa capitanejant la revolta obrera de 1980. Carnets comunistes a la brossa. El cervell es fa gran amb els anys i amb l’experiència. El politburó veia una sotana al darrere de cada treballador de Gdansk però bona part dels catalans de Ceaucescu hi van veure només obrers en lluita contra la injustícia. De la veritat apresa al dubte viscut, del dubte viscut a la necessària rebel•lia. Ens han/hem enganyat.
La caiguda del mur l’any 1989 els agafà ja amb la vida refeta i paït el desengany. Traspassats ja a posicions socialdemòcrates , liberals o purament conservadores, els catalans de Ceacescu havien tingut temps suficient per completar la seva formació iniciàtica amb el coneixement dels homes que l’edat proporciona. Del pamflet llegit al carrer passejat. La paret alemanya esberlada els confirmà en el seu pressentiment: vam fer bé de rectificar.
Ara, quan es troben, encara parlen amb entusiasme de la seva estada a Romania. Eren joves, guapos, forts i estaven a la millor de les edats, la d’equivocar-se. “Vam lluitar per veritats i mentides“, em va dir fa poc un dels catalans de Ceacescu. Li’n dono la raó i afegeixo que no hi ha vida més meritòria que la rectificada. Salut, camarades!
