Els catalanoparlants, sense drets lingüístics a la justícia espanyola?

"La impossibilitat de dotar l'Audiència Nacional d'un traductor capacitat en llengua catalana, mostra fins a quin punt la justícia espanyola considera l'ús del català com una rèmora i una nosa no desitjable"

Aquest abril, la premsa es va fer ressò de les declaracions denigrants contra els drets lingüístics i el català a l'Administració de justíciade la magistrada Elisa Martí Vilache, responsable del Jutjat de Primera Instància número 2 de Granollers. Segons aquesta funcionària, l'ús del català a la justícia és una nosa que cal evitar i assenyala que la llei espanyola només empara l'ús del castellà.

La magistrada assegura que ni en la Llei orgànica del poder judicial ni en la Llei d'enjudiciament criminal "no s'estableix el caràcter imperatiu de l'ús del català, a diferència de l'obligació que s'estableix amb caràcter imperatiu de la llengua castellana". Totes aquestes declaracions es poden trobar en una resolució judicial datada el 25 de març en el marc d'un procediment de divorci contenciós. Curiosament, la jutgessa no recorda que les mateixes lleis que esmenta garanteixen el dret dels ciutadans a utilitzar el català tant en les manifestacions orals com en les escrites, concretament en l'article 231 de la Llei orgànica del poder judicial i l'article 142 de la Llei d'enjudiciament civil, i a més també estableix que no se'ls pot exigir cap mena de traducció.

Però, més enllà dels exabruptes contra el català a què ens tenen acostumats els membres de la justícia espanyola, recentment tenim un altre exemple paradigmàtic de la desastrosa situació del català a la justícia espanyola: els errors de traducció del català al castellà en el recent judici del setge al Parlament que van comportar que alguns dels polítics catalans que declaraven, entre ells el president de la Generalitat, prenguessin la mala decisió d'abandonar el català i declarar en castellà. La impossibilitat de dotar l'Audiència Nacional d'un traductor capacitat en llengua catalana, llengua parlada per gairebé 10 milions de persones dins el territori espanyol i més de 35 anys després de la recuperació de la democràcia, mostra fins a quin punt la justícia espanyola considera l'ús del català com una rèmora i una nosa no desitjable. Tant és el menyspreu que ni tan sols poden trobar un traductor competent que sigui capaç d'encertar els temps verbals o traduir paraules d'ús freqüent? Us imagineu aquesta mateixa situació en el cas d'un traductor d'anglès o francès? O en un país multilingüe que reconeix la seva diversitat lingüística com ara Canadà, Suïssa, Bèlgica o Finlàndia? Seria un escàndol; però amb el català, malauradament, tothom s'hi atreveix.

La justícia espanyola és monolingüe i no respecta els drets lingüístics reconeguts en l'ordenació jurídica espanyola mateixa. En aquest sentit, són prou significatives les dades d'ús del català a l'àmbit judicial de Catalunya: 12,6% de sentències en català a Catalunya i un ús ridícul en els documents judicials; per exemple, el 8% als jutjats de Barcelona i l'Hospitalet, els més importants de Catalunya. I, això sense esmentar el consell de molts advocats als seus clients: parla en castellà, és millor no molestar el jutge.... Ja ni parlem de la situació de la llengua a la justícia als altres territoris catalanoparlants de l'Estat on és residual o directament inexistent.

Les paraules i els actes de menyspreu envers el català i els drets lingüístics dels ciutadans ambquè regularment ens obsequien membres de la judicatura espanyola contrasten amb les opinions formulades pel comitè d'experts del Consell d'Europa en el tercer informe sobre l'acompliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries a Espanya que encoratgen a les autoritats espanyoles a prendre les mesures necessàries per assegurar que s'informa específicament a les parts sobre les obligacions de les autoritats judicials de Catalunya de realitzar els procediments en català si una de les parts així ho sol·licita, de conformitat amb els compromisos adquirits per Espanya en virtut de l'article 9 de la CELRM.Tot i que Espanya és un dels estats que més incompleix els tractats internacionals que ratifica, no es pot deixar de recordar que és un acord internacional signat i ratificat, i per tant, d'obligat compliment per a les autoritats espanyoles.

Cal, doncs, denunciar totes les vulneracions dels drets lingüístics que pateixen els ciutadans dels territoris de parla catalana en l'àmbit de la justícia tant a l'opinió pública com a les instàncies internacionals que correspongui i retratar els funcionaris judicials que ataquin als ciutadans que volen exercir els seus drets lingüístics. No serem un país normal fins que els ciutadans puguin emprar la seva llengua als jutjats sense coaccions dels funcionaris i sense patir perquè l'ús del català els pugui comportar problemes afegits. A la justícia espanyola, malauradament,els drets lingüístics dels catalanoparlants encara s'han de conquerir.

 
 

Comentaris