És veritablement emocionant la preocupació que tenen les elits de Madrid per les relacions personals dels catalans, especialment en aquestes dates nadalenques. Segons ens ho pinten, una plaga terrible d’independentistes nouvinguts està amenaçant els àpats de famílies, companys de feina i veïns fins fa poc perfectament amigables. Una cosa insuportable que il·lustren amb reportatges del tipus Mercè era la mejor amiga de Núria hasta que…
Anem a pams. Com que fins fa pocs anys aquests mateixos mitjans reconeixen que ja hi havia un 20-25% d’independentistes -que es veu que no molestaven a ningú per Nadal- el problema, necessàriament, ha de ser el 20-30% de catalans que aquests últims temps han evolucionat cap a posicions sobiranistes. Aquests conversos deuen ser els que molesten la placidesa gastronòmica dels unionistes en els àpats nadalencs, que sembla que s’han posat nerviosos últimament.
Aquest conte madrileny dels independentistes aixafadinars em recorda molt els Barrufets Negres, la primera història d’aquesta popularíssima sèrie de Peyo. Allà hi ha una epidèmia que converteix els barrufets de blaus a negres, que adquireixen una extraordinària agressivitat. Mosseguen sense motiu aparent i amenacen amb destruir el poble barrufet. Els barrufets conversos, de cop, ho canvien tot. Però la realitat és que aquell conflicte, al final, va resultar ser l’inici d’una de les grans sèries de la història del còmic europeu. Belga, per cert.
