«Els amors difícils», d'Italo Calvino

"Italo Calvino és un dels autors més reconeguts de la narrativa italiana del segle xx i no és perquè sí"

Suposo que si em declaro calvinià obertament ja he begut oli: les etiquetes, que fàcils que són de posar i tant que costen de treure! I és que Italo Calvino és un dels grans contistes europeus del segle XX gràcies al seu enginy, però també pel seu bon domini de la narrativa i de la llengua, eines fonamentals per a qualsevol insensat que es vulgui dedicar a crear literatura. Sé que el gust personal no ha d'interferir en la crítica literària, que ha de valorar objectivament —gustos a banda, per tant— una obra, autor o carrera literària. Però hi insisteixo, i en el cas de Calvino ho confesso, perquè la seva creació gaudeix d'un domini lingüístic meticulós, acurat, pensat, i una creativitat que es demostra en grans obres com la trilogia Els nostres avantpassats o Totes les cosmicòmiques. Tot plegat, per tant, avaluable en termes empírics i sortosament coincidents amb els gustos personals de qui escriu aquestes quatre ratlles humils.

I avui ens toca parlar d'una obra, fins ara inèdita en la nostra llengua, que és una d'una extrema novetat. Edicions 62 acaba de publicar Els amors difícils aquesta mateixa setmana passada, en traducció catalana de Teresa Muñoz Lloret. Aquest volum recull contes amb una temàtica concreta: el títol, clar i concís, ens indica que les històries que conté aquest llibre se centren en un —gastat, potser?— dels grans temes que ha farcit la literatura des de sempre. Històries que parteixen de situacions amb una persona que n'estima una altra, d'una forma o altra, ja sigui amb intensitat o desídia, per accident, amb tolerància, amb passió, però sempre amb un desencadenant fruit de l'acció per part d'algun dels personatges. Ningú no diu que estimar-se sigui fàcil, però sovint també és cert que ens compliquem l'existència d'una manera totalment absurda i innecessària.

El llibre conté una «Nota preliminar» interessant (pàg. 7 – 27), que va escriure el mateix Calvino i que, segons la nota al peu de pàgina, «es va publicar sense signar per voluntat de l'autor en l'edició italiana de l'editorial Einaudi de l'any 1970 d'Els amors difícils». A banda de parlar de la trajectòria vital, política i literària de l'escriptor, aquesta nota parla amb un distanciament admirable de la seva obra. Hi comenta, entre d'altres, quins elements són de destacar en algunes peces de l'obra i, fins i tot, què n'ha dit la crítica.

Després d'aquesta nota introductòria, el lector s'endinsarà a la primera part del volum, «Els amors difícils», que conté un total de tretze narracions amb un títol calcat l'un de l'altre. Des de «L'aventura d'un soldat», primera d'aquestes peces, fins a la d'una esposa, un miop o d'un poeta, entre d'altres. Per tancar el volum hi ha una segona part: «La vida difícil», amb dos contes: «La formiga argentina» i «El núvol de smog».

Aquestes dues darreres peces ocupen unes quantes ratlles de la introducció i el lector, un cop llegides, comprendrà el per què; i potser, realment, té cert sentit que les dues peces d'aquesta part estiguin separades de les altres.

Com dèiem al començament, Italo Calvino és un dels autors més reconeguts de la narrativa italiana del segle xx i no és perquè sí. Per sort del públic que llegeix en català, les seves obres són fàcilment accessibles, ja sigui a Edicions 62 o al segell de la mateixa casa, labutxaca, que les ha posades al nostre abast; en reedicions o traduccions de bell nou. Que sigui el que vulgui, i esperem que aquests segells o els que ho decideixin ens ofereixin més literatura calviniana ben aviat. De moment, però, estiguem contents i satisfets amb aquest volum i gaudim-lo, que ja és alguna cosa.


Italo Calvino
Els amors difícils
Barcelona: Edicions 62, 2014

 
 

Comentaris