Els alcaldes-herois d'El Mundo

"No cal que, des d'aquí, es concedeixin més medalles de les que ja els donen als 74 preferits de la premsa de Madrid. D'herois, a Catalunya, en tenim a centenars, a milers, però no són aquests"

La passada Diada, al costat del monument a Casanova, l'alcaldessa de l'Hospitalet va plantar-se davant Carles Puigdemont i, amb un to molt allunyat del respecte institucional, li va dir "A veure si ens deixes una miqueta tranquils, als alcaldes". Per afegir, tot seguit, "... doncs tranquil·litat. Tranquil·let que... En fi, vinga". La seva actitud, amb un punt evident de desdeny, li ha valgut la recompensa d'una fotografia siluetejada a l'edició dominical d'El Mundo. Ella i uns altres 73 alcaldes són els càrrecs encoratjats entusiàsticament, cada dos per tres, des de la Moncloa. Rajoy afirma, solemnement, que tenen tot el poder de l'Estat al darrere mentre, ells, es miren de reüll com la repressió recau sobre la immensa majoria dels seus col·legues. Són els que defineix el director de l'ABC: "la gran majoria silenciosa dels catalans mirarà cap a una altra banda, perquè comprenen el que ha dit Rajoy a Catalunya: «Ens obligaran a fer el que no volem»".

 

A Rajoy no li passarà com a Puigdemont. Cap dels més de set-cents alcaldes que han fet una passa endavant per la democràcia no tindrà l'oportunitat de dir-li el que pensa a la cara. Des de la Moncloa és tot molt més fàcil. Tenen fiscals, tribunals i guàrdies civils que ja s'encarreguen de cridar-los a tots, sota amenaça de detenció. Són persones que es planten contra tot un règim polític, amb l'únic suport de les seves conviccions i dels ciutadans -desarmats, sense despatx ni poder- que els agraeixen la generositat del compromís.

 

 

Encara hi ha una tercera categoria. Són els alcaldes que, formalment, es neguen a cedir espais, però que han buscat el pacte per sota mà amb el Govern per facilitar la participació al referèndum. La campiona del grup és Ada Colau, capaç de pactar a dues bandes i, simultàniament, coprotagonitzar un gran acte sobiranista i complir escrupolosament amb la llei que el prohibeix. La força simbòlica de Barcelona ha fet que l'independentisme la salvi políticament i que, alhora, Rajoy digui que no té "res" contra ella perquè "ha dit que no cedirà locals per a l'U d'Octubre". Com ella, un grapat d'alcaldes socialistes han fet més o menys el mateix, buscant immunitat/impunitat amb aquests i amb els altres. I encara n'hi ha que es queixen de què la gent els diu coses pel carrer.

 

En fi, vinga, que diria l'alcaldessa de l'Hospitalet. Cadascú, que faci el que vulgui o pugui; els uns, somrient des de la portada d'El Mundo i, els altres, davant del jutge. Però no cal que, des d'aquí, es concedeixin més medalles de les que ja els donen als 74 preferits de la premsa de Madrid. D'herois, a Catalunya, en tenim a centenars, a milers, però no són aquests. Així que tranquil·la, alcaldessa.

 

Comentaris