Els ajuntaments entren en lliça

"És a baix, al nivell de la plaça de la vila, on aquests moviments han de passar la prova de convèncer la gent"

L'onada de mocions municipals per donar suport a la consulta del 9-N està sent, a escala institucional, una repetició de la "V" de la Diada però en forma de xarxa. Si tot passés com ho anticipa l'AMI, un 70% de municipis, començant per la capital, on viuen més de cinc milions de persones, haurien de formar part d'aquesta xarxa de seguretat, trenada des de la base, per garantir l'èxit de la consulta. La qüestió no és menor, perquè abasta un moviment tàctic, que significa l'aliança entre poble i institucions a tots els nivells; i implica, igualment, una mirada estratègica, ja que permet tenir confiança en la qualitat democràtica del futur país independent, premissa per obrir pas a les transformacions necessàries per fer una societat més lliure, més justa i més igualitària. Les votacions, tant pel que fa a la decisió de fer el plenari com pels resultats del suport a la consulta, seran molt orientatives, perquè proporcionaran dades de primera mà sobre la consciència de la majoria. També seran significatives per comprovar si les aliances establertes al Parlament tenen la seva correspondència als ajuntaments, alhora que demostren la seva capacitat de trencar el front dels que només esperen els senyals del Govern espanyol de torn per afegir-se al clam popular per la consulta. En aquest sentit, la trama de votacions municipals ens ha de permetre d'orientar-nos, amb gran rapidesa, entorn de la conveniència de fer blocs, fronts, o aliances per dalt, sense tenir present que és a baix, al nivell de la plaça de la vila, on aquests moviments han de passar la prova de convèncer la gent, pedra de toc de tota decisió seriosament democràtica.

Els analistes de la política, sempre amoïnats pels protagonistes i les forces que representen, solen deixar de costat el corrent continu d'activitat política, o de formació de consciències, que representa el municipalisme, perquè s'estimen més fer conjectures sobre qüestions que, en última instància, només poden ser corroborades per una voluntat popular que ells prefereixen ignorar, en benefici dels titulars dels diaris o de les opinions de les tertúlies. Però, en aquesta trama subtil on veurem articulats els interessos generals i els interessos locals, podrem destriar les línies de força que els pròxims mesos assenyalaran el camí del nostre futur. Sempre hi haurà, és clar, qui en negui el valor, amb les argúcies típiques de la "democratitis" fulminant que ataca certs regidors que es troben en una posició, diguem-ne, delicada, per culpa dels aparells del partit que representen: ¿els ajuntaments s'han de pronunciar sobre afers que no són de la seva competència?, es demanaran els que no volen que el Parlament declari la seva voluntat sobirana d'engegar una consulta, mentre accepten que les decisions últimes sobre el nostre futur depenguin del Govern espanyol. La resposta és òbvia: allà on hi ha gent, hi ha política, organitzada en institucions locals i nacionals, en assemblees de barri o en aplecs veïnals, en xerrades i col·loquis, o en converses de cafè. Quan està en joc el futur d'un país, d'uns Països, tots els espais de debat són pocs per permetre que la gent s'expressi, per saber amb qui es compta, per prendre decisions que connectin amb el desig de la majoria. I els ajuntaments en són un pilar fonamental. ¿Recordeu les Consultes per la Independència? ¿Sabeu des d'on s'ha aplegat la munió de la Diada? Doncs, això.

 
 

Comentaris