Elogi del president (1)

"El president ja pràcticament ha deixat de ser el president de CiU per convertir-se de debò en el president de Catalunya"

Amb el seny característic dels catalans quan voten –això es, l'ànsia de llibertat- , els resultats s'entesten una vegada i una altra en fer recaure l'èxit del moment fundacional que estem vivint en dues persones: el president Mas i Oriol Junqueras, ambdós amb el mateix objectiu: l'Estat propi.

Les forces que defensen la independència de Catalunya tenen una majoria àmplia i plural, i el procés, empès per la societat civil, té un lideratge compartit i col.laboratiu. És la força d'una generació la que està canviant les coses. Però és igualment cert que un home, el president Mas, és qui continua encapçalant el més gran desafiament fet a Espanya des que Francesc Macià va decidir canviar la República espanyola que Lluís Companys havia proclamat al balcó de la Generalitat per la República Catalana.

El president, precisament, encarna avui els millors valors cívics i ètics del republicanisme: l'austeritat, la virtut civil, la passió per la llibertat damunt de tot. Sotmès a una pressió descomunal per part del poder espanyol i de l'establishment polític i econòmic madrileny, en estreta sintonia i col.laboració amb els seus homòlegs madrilenyitzats residents a Catalunya, ha reinventat l'èpica del "polític lleial": es pot perdre, sí; es pot fracassar, també; però mai no es poden sacrificar els principis ni acotar el cap davant de les renúncies dels ideals. Ha postulat la integritat i la coherència, com els valors més importants amb els que defensar una causa. I es manté, inflexible i obstinat, fidel al compromís contret amb el poble.

Al desembre, la pregunta –les preguntes-; fa un parell de setmanes, les eleccions europees i ara, la votació del nou rei d'Espanya. "Ni un pas enrere", "L'objectiu és el procés"; "Votem". Li agraeixo que no s'arronsi davant les immenses dificultats que es van presentant, que mantingui la lleialtat al projecte de país que anhelem i, sobretot, que s'estigui enfrontant a l'establishment amb les paraules netes i les idees nues.

L'èpica Mas sorprèn per la seva senzillesa. S'ha fet fort, el president, abraçat a la causa de la democràcia. I aquesta fortalesa, el situa avui molt per damunt de la majoria dels polítics catalans. El president ja pràcticament ha deixat de ser el president de CiU per convertir-se de debò en el president de Catalunya. Aquest fet és essencial i hauria de ser-ne conscient, per prendre les mesures que haurà de prendre.

"Quan es governa un poble en hores supremes de la història no hi ha dret a la mediocritat" va escriure Prat de la Riba fa gairebé un segle. Però tampoc no hi ha dret al cinisme ni a l'autocomplaença. També la meritocràcia, el rigor i la generositat són valors republicans. Insisteixo, en el "republicanisme" d'Artur Mas i d'Oriol Junqueras hi haurà una de les claus de l'èxit.

La cadena d'esdeveniments que han de seguir-se fins el 9N ha de ser una cadena ininterrompuda d'èxits. O, si voleu, no ens podem permetre cap error. Ni cap marrada en el trajecte. Esquivar les trampes –com la de la monarquia d'Espanya- és fonamental. La incoherència es pagarà car. No hi ha mai marxa enrere en el camí, i menys en el camí per la llibertat.

El meu elogi al president és perquè ha sabut passar de Martí i Pol i el seu "Tot és possible" a Joan Vinyoli i el "Tot és ara i res".

 
 

Comentaris