Conec una dona que no vol que Catalunya deixi de ser part d’Espanya, però pensa que un referèndum seria la millor manera de saber què vol la gent. És demòcrata i acceptaria un resultat contrari als seus desitjos, malgrat saber que les majories s’equivoquen i que no tot el que es vol majoritàriament esdevé per això un desig, ni que estigui articulat entorn les urnes. De fet sap que les urnes han tingut en la història de la humanitat tota mena de significats; fins i tot Franco en va utilitzar per legitimar-se, fent abans una campanya que ningú que no fos partidari diria que va ser equitativa.
La dona de què parlo diu que votarà “no” en el referèndum, i malgrat ser del meu ram, del ram estrafolari dels juristes, sembla no ser conscient de les múltiples implicacions de la seva aposta. Perquè per començar s’ha convençut (a diferència de tanta gent que diu el que no pensa) de què el referèndum se celebrarà, amb les letals conseqüències que això tindria a hores d’ara per a l’Estat espanyol i per a la credibilitat “pro futuro” d’unes institucions catalanes justificant, a l’estil Maquiavel, uns mitjans il·legals per un fi que consideren just.
Però hi ha més. Si de la darrera enquesta del GESOP sobre el referèndum deixem de banda la volubilitat política de la gent i la seva contumaç tendència a mentir quan és preguntada, la pràctica totalitat de la gent que està a favor de fer el referèndum, fins i tot si el Govern espanyol no l’autoritza, votaria “sí” en cas de celebrar-se. Per tant, si alguna cosa pot suposar el fet d’anar a votar que “no” en un referèndum no autoritzat, en cap cas serà guanyar, ans augmentar l’eficàcia d’un acte recolzat en una norma il·legal, ajudant a confondre eficàcia amb validesa, malgrat que si ningú el signa (per defugir responsabilitats “ad personam”) no serà vigent. Amb aquesta confusió entre vigència, validesa i eficàcia de les normes jurídiques, ella sembla no saber, o l’emoció l’arrossega a no tenir-ho en compte, que si qui vol votar “no” visualitza el referèndum i a més en fa ús, l’única cosa segura és que guanyarà el “sí”.
