Eleccions a l’horitzó

"Sense cap més autoritat que la de votant i ex moltes coses, jo els demanaria a tots que fugissin de la no política i de la baixa política"

Se sovintegen més les enquestes d’opinió sobre intenció de vot. Els partits d’oposició aguditzen o comuniquen amb més contundència l’oposició; i els de govern, aguditzen o comuniquen amb més contundència l’obra de govern... i els desacords de govern, com sols passar amb els governs de coalició nostrats. Senyals que hi ha eleccions a l’horitzó. Hi ha altres senyals, però són més controvertits i opinables.

L’horitzó de les eleccions a Catalunya es veu amb més partits, tot i que amb els mateixos actors polítics que els darrers tres anys (que no és poca cosa, tal com va la roda de trinxar polítics). Els uns a la recerca del grial dels famosos “300.000 votants orfes de partit”, uns altres a la recerca dels que “han d’eixamplar la base o ampliar la majoria” que li cal a l’independentisme (no entraré en percentatges) i la resta a la de “la majoria silenciosa que es va sentir democràticament rebregada” entre setembre i octubre del 2017 i que no formen part dels 300.000. I tots per tenir opció de governar, de liderar el govern o de condicionar el govern, evidentment.

 

Sense cap més autoritat que la de votant i ex moltes coses, jo els demanaria a tots que fugissin de la no política i de la baixa política. Que tinguessin en compte a parts adequades l’anàlisi tècnica i sectorial i el criteri polític (que pot coincidir amb l’electoral, però que també poden ser contradictoris), i els interessos dels grups d’interès legítims, però que actuessin per l’interès general, l’oportunitat i el bon govern. I a tots els que em són ideològicament i estratègicament més o menys propers, que musculin les llistes, els objectius i les tropes; que hi hagi gruix i criteri, capacitat comunicativa i de gestió, autoexigència i lideratge. Ja n’anirem parlant, de tot plegat, perquè les eleccions són a l’horitzó.

 

Comentaris