Les dades sempre s’han de mirar en perspectiva. Dir que Estats Units és el país amb més contagis i Espanya el sisè és relativament mentida, doncs comparant nombre contagis i volum de població, Espanya és de lluny el país amb les pitjors dades del món. De la mateixa manera, les informacions crues de les enquestes sobre les properes eleccions catalanes segons el que ha donat a conèixer recentment el Centre d’Estudis d’Opinió, s’han de mirar sense apriorismes i ni que sigui un moment, des de la intenció de vot. Aleshores no hi ha cap partit en pitjor situació que Ciutadans, en caiguda lliure des de l’èxit mal administrat de l’any 2017. Cuina mediant, la cosa canvia, Ciutadans no es desfa del tot i ERC passa per davant de Junts per Catalunya. Dada no menor és l’entrada de Vox al Parlament, fulgurant com sols ho va ser en el seu moment la de Podemos.
Com s’ha produït aquest canvi en el lideratge de l’independentisme si es té en compte que la pitjor gestió de la pandèmia i de tants temes col·laterals l’han feta els consellers republicans? Potser és que la visibilitat d’un govern és la del seu cap? Durant molt de temps al capdavant del govern hi havia un membre de Junts per Catalunya, cert, però el President Torra ja no hi és. Aragonés ha repetit cent vegades que ell no és més que un vicepresident en funcions de president i qui sap si això ha permès l’opinió pública oblidar-se que els consellers del desconcert, la inoperància o la improvisació ha estat sobre tot els d’Esquerra i recordar solament que han estat posats com a resultat d’un acord de govern que des de sempre ha fet aigües.
Sigui com sigui, sembla que Junts per Catalunya no recull mèrits pel fet que Puigdemont sigui a l’estranger, o potser és que s’entén més valuós ser a la presó que lluny de les urpes de l’Estat, o senzillament. No deu ser irrellevant el trau que li ha fet a la formació que està decidint entre Calvet i Borràs el que una part, el PdCat, hagi decidit presentar-se per lliure amb alguna possibilitat de treure escó al Parlament, i que tot i no semblar tenir-ne, altre trosset, el PNC, també marxés un xic abans. Dividit l’espai postconvergent, els republicans poden, malgrat la seva lamentable gestió del present, aconseguir en un futur proper el que porten somiant decennis. Fa unes quantes setmanes reflexionava en aquest mateix digital sobre l’eventualitat d’unes eleccions per Sant Valentí. Vistes les dades de l’enquesta, potser la pandèmia és la millor excusa que tindran els responsables de la convocatòria per canviar de plans. Al cap i a la fi, no hi ha President que pugui avançar-les, per llei tocarien més tard. La Portaveu del Govern (olla de grills, o altres metàfores menys edificants) ja n’hi ha llençat un globus sonda.
