Eleccions Europees i antieuropees

"L'esquerra i dreta liberal europea continua apostant per aprendre dels errors, mentre els nacional populismes busquen assenyalar que aquests errors són producte de les seves polítiques"

Les pròximes eleccions europees plantejaran als ciutadans triar entre aquells que proposen elevar-se sobre la seva pròpia vida per ascendir a un nou estat de florida patriòtica d'orgull i identitat i aquells que continuaran apostant per mantenir l'estat del benestar, aprofundint en la construcció europea i defensant les llibertats. La batalla entre aquells que orientaran totes les seves forces per trencar amb la convivència, el consens i el pluralisme que consideren cadenes que no permeten volar i els qui segueixen veient en les lleis, la democràcia i la cohesió social l'única forma d'avançar cap a una societat tolerant i oberta. Els primers parlaran de la identitat com un valor contrari als canvis i els segons mostraran que la societat es fonamenta en el respecte i la convivència entre identitats que evolucionen.

 

La primera opció és la que proposa el nacional populisme i es basa en la creença. La segona és la que proposen els partits que basen el seu programa polític en l'experiència. La primera és reaccionària i la segona liberal. L'escriptor ucraïnès Adam Zagajewski, en el seu assaig En defensa del fulgor, publicat l'any 2012, ja advertia: «una esquerra liberal antimetafísica, però políticament honesta (o, més aviat, un centre), i una dreta potencialment perillosa, però conscient del valor que té la vida espiritual: Heus aquí el resum del nostre desdoblament!». Avui, aquesta advertència s'ha tornat realitat i en experiència de govern, com ha passat a Itàlia i a Àustria, on triomfa un nou vibrato espiritual forjat per la por i la repulsa a la política com a espai per a la divergència.

 

 

Es menysprea ara l'Europa creada pels democratacristians, socialdemòcrates, conservadors i liberals, considerada com una excrescència del passat. L'esquerra i dreta liberal europea continua apostant per aprendre dels errors, mentre els nacional populismes busquen assenyalar que aquests errors són producte de les seves polítiques. L'apel·lació, per part de partits com Vox, a la tradició cristiana d'Europa, a la defensa dels passos de Setmana Santa o la defensa del Catolicisme més ortodox és una estratègia enganyosa per situar la mirada dels homes i dones a la banda de la foscor i no de la raó. La vida espiritual de la qual ens parla Zagajewski és determinant perquè una visió liberal del món segueixi donant beneficis a la societat, però no una vida espiritual carregada de perjudicis. La capacitat del nacional populisme de convèncer a una societat perquè consideri més beneficiós per a la seva vida defensar una bandera que les polítiques que limiten la retòrica d’aquesta, és una de les claus per mostrar que hem d'estar atents si no volem acabar veient el nostre present en les ruïnes del nostre passat. Votar a les opcions nacionalpopulistes és una mena de fugida cap a una estètica decadent i malalta on preval el germen del totalitarisme amagat a l'espera de saltar sobre Europa..

 

Comentaris (1)
Narcís ( vegi's el munt de països a Europa al mateix ' eurovision ' .. s'ha acabat el món ? ) Fa 6 dies
Ras i curt : els únics nacional populistes són els " imperialistes de baixa estofa " o anihiladors - espoliadors ( cal donar noms dels partits veïns/ botxins amagats rere nom geogràfic físic peninsular ? ) ! PD : políticament parlant .. cadascú a ca seva i Déu a la de tothom !