Eleccions a Catalunya?

"Justificat o no, el rampell de Torra va confirmar la debilitat del Govern de Catalunya i el va instal·lar en la provisionalitat"

La desescalada per fases és un lent camí cap a la veritat. Mentre duren l’estat d’alarma i el confinament els ho podem atribuir tot a ells i ens podem permetre el luxe d’imaginar-ho tot com a temporal. Estem temporalment confinats, les nostres botigues i bars preferits estan tancats temporalment, estem afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació, no estem cobrant temporalment, la facturació de les nostres empreses s’ha esfondrat temporalment. Serà quan haguem arribat a això que en diuen –tenebrosament– Nova Normalitat, que la veritat aflorarà i sabrem la dimensió real del que ens ha passat. Veurem quines comerços reobren i quins no, quins llocs de treball es recuperen i quins no, quines empreses reneixen i quines tanquen. Tindrem la foto que ara l’estat d’alarma no ens deixa veure perquè ens ha instal·lat en aquesta mena de provisionalitat mental­ col·lectiva.

La veritat aflorarà, serà molt dura i no serà possible cap debat polític fora d’ella. La crisi serà el tema, i quan no sigui el tema, serà el context obligatori de qualsevol tema. Les propostes polítiques, totes, hauran de ser posades en aquest context si no es vol semblar un marcià. El yo he venido aquí a hablar de mi libro serà penalitzat. Qui no l’encerti a col·locar adequadament la seva dèria dins del context, s’estavellarà.  Qui no transmeti que la seva preocupació principal i prioritària és la reconstrucció social i econòmica, palmarà a les urnes. El que està passant és massa gros i ens afecta massa a gairebé tots.

 

Tot això, a Catalunya no ens hauria d’haver enxampat en període preelectoral, perquè la legislatura en teoria s’havia d’acabar a finals de 2021, però el passat 29 de gener el President Torra i JxCat van tenir un rampell d’indignació amb ERC i el MHP va comparèixer a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat per dir que havia perdut la confiança en el seu soci de govern i que tan bon punt s’aprovessin els pressupostos anunciaria la data d’unes eleccions avançades. Que un President sentenciï el seu propi govern en públic i parli obertament d’eleccions és un moviment d’aquells que, en les lleis de la política, tenen difícil marxa enrere. Justificat o no, el rampell de Torra va confirmar la debilitat del Govern de Catalunya i el va instal·lar en la provisionalitat. L’argument que la urgència de la gestió de la crisi és incompatible amb un procés electoral és tan defensable com el que diu que la tasca hercúlia de la reconstrucció no es pot afrontar amb un executiu dèbil on, segons el seu propi President, no hi ha la confiança mútua mínima per governar.

El debat sobre la data de les eleccions, doncs, ja ningú no el podrà treure de sobre la taula. Si bascos i gallecs les fan al juliol com sembla, l’argument que ara esgrimeix Torra per no fer-les caurà pel seu propi pes i és possible que finalment es fixi una data a la tardor per a les eleccions al Parlament. Si és així, a l’independentisme més li val oferir la millor recepta per a la reconstrucció social i econòmica del país a curtíssim termini i més enllà de la terra promesa de la plena sobirania, perquè en cas contrari l’escola, els mossos i TV3 cauran definitivament en mans dels qui ho volen desballestar tot.

 

 

 

 

Comentaris