El xoc, brutal, contra Madrid

"La força del carrer i les organitzacions que la representaven han xocat frontalment contra un mur duríssim i impassible"

Podemos està esclatant, en una implosió interna de molt difícil pronòstic. Un procés paral·lel al de l'independentisme, que ha vist com saltava pels aires una unitat estratègica que, en teoria, estava garantida per les entitats socials i l'impuls social. Ambdós són moviments polítics que han nascut a peu de carrer -el 15M, en el cas de Podemos; les manifestacions massives de l'independentisme...- i que empenyien cap a un canvi real, en el sentit d'una demanda de democratització profunda i amb vies d'accés efectiu de la ciutadania en relació a les palanques del poder.

 

En tots dos casos, la força del carrer i les organitzacions que la representaven han xocat frontalment contra un mur duríssim i impassible. El règim espanyol ha atacat despietadament els lideratges i les raons dels que volien un canvi. Ha utilitzat les clavegueres i els jutjats. Ha calumniat i detingut. Ha llançat la Fiscalia i els tertulians ferotges contra les idees i contra els que les sostenien, amb la ràbia del que sent amenaçats els seus privilegis. En definitiva, no hi ha hagut esquerda ni possibilitats d'obrir un camí de democratització. És això el que ha desconcertat als agents del canvi, és això el que els ha deixat sense estratègia.

 

 

L'únic moviment del règim ha estat i és l'amenaça. O Podemos i els independentistes sostenen i se sotmeten a la versió més amable del sistema, que és el PSOE, o se les hauran amb els més durs del règim, amb les tenebres tavernàries dels toros i la Legió.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?