No hi ha cap proposta de Vox que no es correspongui amb el tercer gintònic de qualsevol simpatitzant de PP o Ciudadanos. Tant se val que a la tertúlia tardana s’esmentin els independentistes, les feministes, els animalistes o Podemos, totes les solucions són de frase curta i tenen un cop de puny a la barra com a punt i final. Un esquematisme polític que contrasta poderosament amb la immensa cobertura mediàtica que està beneficiant intensament el neofalangisme de Santiago Abascal. Un precedent a estudiar a l’Europa Occidental.
És ben evident que Vox és la joguina preferida del sistema. Enquestes, tertúlies, articles… Fins i tot el PSOE ha fet esforços per convidar-los als debats televisius, tot i la manca de representació parlamentària. A diferència de França, on la dreta republicana mai no es faria una foto amb Le Pen -Manuel Valls ho sap perfectament-, a Espanya es dona per descomptada una majoria parlamentària entre la dreta extrema i l’extrema dreta, si és que l’aritmètica parlamentària ho permet. Ni Casado ni Rivera no combaten Vox; al contrari, demanen ser el vot útil dels simpatitzants ultres.
Tot plegat encara es veu més clar fent la comparativa amb l’altra banda de l’eix polític. Front Republicà és una proposta amb contingut de fons que esmena les estratègies actuals tant de l’independentisme (moderació i reingrés parcial en el sistema) com de l’esquerra oficial (retorn a la complementarietat respecte al PSOE). Ambdues, per cert, justificades per l’existència de Vox. En canvi Albano-Dante Fachín i els seus van a Madrid a combatre Pedro Sánchez (i aliats) com a via per derrotar el sistema en el seu conjunt, sumant l’1-O al 15-M.
Unes quantes enquestes -entre elles el CEO- donen possibilitats al Front Republicà, una força que aplega personalitats tan remarcables com el propi Fachín, Antonio Baños, Roger Español, José Téllez, Carles Castellanos, Blanca Serra i tot l’entorn de Poble Lliure. Però, malgrat tot això, el silenciador mediàtic està actuant implacablement. Un exemple; en aquesta enquesta de dissabte se’ls dona un vot directe molt superior al de PP i Vox però, per contra, menys opcions de representació (i al text ni tan sols se’ls cita). En fi, ho veurem el dia 28, però ja se sap que, a Catalunya les urnes les carrega un diable endimoniadament democràtic.
