Abans d’hora i de la mà del bon Joan Saura, els Reis ens han portat el tren que demanàvem. Els catalans volíem la RENFE que corre per tot Catalunya, però ses Majestats, savis com són, han vist les dimensions del nostre piset, i per tal de no emprenyar la mare amb les vies pel passadís i fins i tot pel lavabo tot passant per la cuina, ens han deixat un tren amb les dimensions exactes de la catifa del menjador, just perquè no posem el culet a terra i ens constipem: el tren de Rodalies.
Hauríem d’estar ben contents i agraïts al portador de la carta als Mags, el conseller Saura, que ha endreçat la seva Barbie ocupa, els Action Man amb els que juga fent comissaries i garjoles amb DVD, i ha corregut delerós a intercedir al patge reial, el gran Chaves, per tal que els Reis valoressin que som una bona gent, que no ens enrabiem si ens prenen l’Estatut, que no cridem ni protestem quan ens foten més de la meitat del finançament, que no arrenquem a plorar com uns desesperats quan ens prometen ajuts de dependència i ens els hem de pintar a l’oli i una infinitat de greugesmés que suportem amb cristiana resignació i paciència hindú.
Gaspar, Melció i Baltasar han fet cas de tan bona conducta i han acudit al Todo a cien del president Zapatero, on Chaves, mort de riure ja ens havia embolicat el nostre bonic tren de Famobil. Per què si algun ximplet es pensava que ens donarien un tren de veritat, només calia que es fixés en el portador, el patge Chaves que no ha parat de fer befa dels catalans i buidar-nos la caixa amb permís de l’amo. Pobret en Joan Saura, com que ell tot el dia pensa en verd rumiant com decretar la felicitat per llei, no s’ha adonat de com n’és de malparit en Chaves, i que en lloc d’un regal de Reis, li ha penjat la llufa dels Sants Innocents.
Aixa, un cop desembolicat, hem descobert que el nostre tren no té vies, ni semàfors, estacions, andanes, ni tampoc endoll per connectar-lo a la xarxa elèctrica. Que es puposa que n’hem de fer amb una bírria de tren com aquest? Això sí, ve ple de ninotets que van dins, els clics viatgers. Francament és avorridíssim jugar a caus i conills amb els ninots: ara entren, ara surten, però és clar, com que la clau del corrent la té en Chaves, la tallarà quan li doni la gana, i com que també s’ha quedat les vies, doncs només hi podrem jugar si ens les deixa, i per postres pot fer anar els senyals com li sembli de manera que a la més mínima descarrilaments i embussos segons li surti de la caparrina.
Ai!!! Saura, això és pitjor que un sac de carbó: quantes en deus haver fet perquè els Reis de l’Orient et tractin tan malament?
