El nou pla de la Diagonal segueix aprofundint el model de ciutat sense cotxes. Zones verdes, controls de velocitat, multes i més multes són els instruments del Ajuntament per aconseguir la reducció gradual de la circulació rodada privada.
L’Ajuntament, però, no s’hauria d’oblidar de millorar la promoció del transport públic. Si en un fet destaca Pequín és en el seu transport públic, necessari per mobilitzar una ciutat de més de 17 milions d’habitants sense que es col·lapsi. El millor mètode que han trobat és l’economicitat del transport públic. El bitllet de metro costa 20 cèntims d’euro, fins i tot ha baixat des de la creació de una tarifa integrada de 50 a 20 cèntims. L’autobús és encara més econòmic, 4 cèntims d’euros. Tot i les grans diferències salarials entre les dues ciutats, el transport pequinès és molt més econòmic que el del transport metropolità de Barcelona.
L’existència d’amplis carril-bici que poden arribar als 3 metres, dóna seguretat als ciclistes i facilita l’ús de transports alternatius. Els carrers de Barcelona no són tant amples com els pequinesos, però s’haurien de crear més carril-bici i sobretot més segurs per seguir impulsant l’ús de les bicicletes a Barcelona.
Resumint, tot i que comparteixo la idea de una ciutat amb menys coses, l’Ajuntament hauria de fer més esforços per facilitar les alternatives. Les traves als automòbils són només una eina, però s’haurien de combinar amb la creació i la millora de les alternatives.
