La interlocutòria del Tribunal Suprem (TS) contra Jordi Sànchez justificaria, per si sola, la necessitat d’una República Catalana. Els magistrats de la Sala Penal afirmen, negre sobre blanc, que per impedir el referèndum de l’1-O l’Estat hauria d’haver enviat una quantitat molt més gran de policies i que aquests agents haurien causat “una massacre” entre els dos milions de ciutadans que van anar a votar. El text del Suprem continua acusant la justícia alemanya de parcialitat perquè, segons ells, si els jutges s’haguessin imaginat els fets en un land alemany haurien concedit l’euroordre.
El text, de qualitat psicotròpica, entra dins la ment de Jordi Sànchez per assegurar que, malgrat “les incomptables crides a la no violència”, no queda clar que la seva “voluntat interna” -la que es va quedar dins del cervell de Sànchez- no fos la contrària. I, per acabar, citen els Comitès de Defensa de la República (CDR), aliens a l’ANC, com a justificació per impedir que Jordi Sànchez pugui ésser elegit president en una votació al Parlament… I olé.
En resum, al TS creuen que més policies dels seus haurien massacrat una població desarmada; consideren que els jutges alemanys no extraditen Puigdemont perquè Catalunya no és seva; afirmen que poden llegir la ment de Jordi Sànchez i, per si fos poc, determinen que els CDR són violents i estan a les ordres de Jordi Sànchez.
Tot plegat per acabar amb un tocomocho judicial a l’estil de Groucho Marx: Si no els agrada rebel·lió, també tinc sedició.
