Les declaracions de Josep Lluís Trapero davant del Tribunal Suprem han estat interpretades de tan diverses maneres que, si no fos perquè les tenim gravades, es podria afirmar que els intèrprets estan parlant, si no de persones diferents, com a mínim de diferents declaracions. Però no, sols en va haver una i va ser molt clara: “els vam dir ‘aneu amb compte’ i no vam detenir Puigdemont perquè la fiscalia no ens ho va demanar”.
Hi ha qui pensa que aquestes declaracions són heroiques, que lliuren els encausats al Suprem de l’acusació de rebel·lió. Des d’aquesta perspectiva s’entendrien les tan comentades errades de l’acusació popular en no preguntar sobre les eventuals converses dels mossos amb el govern: voldrien evitar la idea de què si els mossos van advertir el Govern era perquè no participaven de “l’aixecament emparat en el mandat popular”, i per tant, a la rebel·lió li mancaria un braç armat executor.
Hi ha, en canvi, qui el veu com un traïdor, ho digui (com ha estat el cas de la CUP) o no. El major dels mossos no lliura el Govern d’almenys un intent, una conspiració, una tentativa de rebel·lió, tant és així que (el traïdor) Trapero preparà l’eventualitat de detenir-lo.
Tanmateix, una i altra lectura de les paraules de Trapero estan viciades d’arrel. És cert que apareix davant el Tribunal Suprem en la seva qualitat de testimoni i que en aquesta condició està obligat a dir la veritat, però és també cert que, com encausat davant l’Audiència Nacional pel mateix delicte que es jutja al Suprem, és comprensible que es defensi fins i tot, si cal, mentint. Podria el jutge Marchena lliurar testimoni de particulars contra ell, si cregués que ho ha fet? I si no ho fa i ha mentit, val com a prova a favor seu en el procés davant l’Audiència nacional el que hagi dit al Suprem?
Fins l’últim moment vaig creure que Trapero no declararia davant del Tribunal Suprem com a testimoni per evitar complicar la seva situació davant l’Audiència Nacional com acusat. Però hi havia una raó per fer-ho, perquè, de perduts al riu, podia servir-lo per construir una prova favorable a la seva causa allà on les seves declaracions tenen una presumpció de veracitat. Això no vol dir que hagi mentit, però a Marchena se li acumulen els problemes, perquè a més de les preguntes que no es van poder formular als que van decidir callar, hauria de donar per vertadera la declaració de qui, en cas de mentir, poc risc afegeix per un fals testimoni, a l’ acusació que ja pesa sobre ell.
Són els riscos d’ haver trossejat la causa de l’1 d’octubre. Són el riscos de fer d’algú a la vegada reu en un dels “trossos” i testimoni en l’altre. Són els riscos del testimoni d’un reu.
