El territori i l'assemblea constituent estabilitzaran la República

"No cal seguir les normes de la constitució espanyola i dels seus 54 dies de marge, ja que són normes d'un altre estat"

Suposo que el Govern de la República no s'ha pres el cap de setmana per descansar i que funciona a tota màquina. Suposo també que, com per al referèndum, s'ha escrit a tots els municipis, consells comarcals i diputacions per demanar-ne l'adhesió formal a la República, que tots els jutges i alts funcionaris saben que són d'ara endavant estructura del nou estat, etc. Resta per definir l'estatut de la delegació del govern espanyol a Barcelona: se'l considerarà com una ambaixada del país veí i amic?

 

Per facilitar el reconeixement internacional no n'hi ha prou amb una declaració d'independència, cal aportar la prova que el nou règim funciona i que controla tot, o almenys una gran part del territori, amb el consentiment de la gent. Aquí, el paper i la presa de posició dels municipis i de les corporacions locals és essencial i vital.

 

L'altre element d'estabilització és l'elecció d'una assemblea constituent, com ho preveu la Llei de transitorietat. Mentrestant l'actual parlament, elegit segons la constitució espanyola i l'estatut d'autonomia, fa funció de parlament provisional de la nova República. No pot ser d'altra manera, però aquesta situació té un doble inconvenient. D'una banda, si els programes dels partits que formen la majoria mandatada per les eleccions del 27 de setembre del 2015 donaven legitimitat – tot i ser un parlament autonòmic – per a organitzar un referèndum i proclamar-ne el resultat, és a dir la República, la seva suplència pot ser d'ara endavant criticada a dins i a fora de Catalunya. D'altra banda, la convocació pel govern espanyol d'eleccions autonòmiques per al 21 de desembre crea una situació nova. És evident que, de cara a la comunitat internacional, aquest vol crear una nova legitimitat a les urnes per a esborrar la legitimitat de l'1 d'octubre i, de retruc, atenuar l'impacte mediàtic i polític de l'aplicació de l'article 155, que s'aplicarà sense vacil·lacions.

 

En aquesta situació, cal fer funcionar el Parlament? Només hi haurà una part dels diputats presents i crearà confusió a l'exterior, ja que l'Estat espanyol l'ha dissolt i el vol renovar? La solució més simple, constatant que el Parlament actual ha fet la seva feina i ha portat el país a la independència, és que el President i el Govern de la República convoquin ja eleccions per l'Assemblea constituent. Quan? Doncs ara mateix.

 

No cal seguir les normes de la constitució espanyola i dels seus 54 dies de marge, ja que són normes d'un altre estat. El Govern pot decidir el que vulgui i inspirar-se en les constitucions d'altres països democràtics. Més endavant, la constitució catalana ja dirà les noves normes de la República. Per exemple, la Constitució francesa diu en el seu article 12 (tradueixo): "Les eleccions generals tenen lloc vint dies com a mínim i quaranta dies com a màxim després de la dissolució (de l'assemblea)". Doncs si fos França i si es decidia convocar les eleccions el dilluns 30 d'octubre, s'haurien de celebrar entre el 19 de novembre i el 10 de desembre. Aquest marge deixa quatre diumenges possibles, evidentment si es vol votar un diumenge, i descol·loca les altres eleccions.

 

Dit d'una altra manera, és oposar la nova legitimitat de les urnes republicanes de l'Assemblea constituent a la legitimitat de les urnes autonòmiques del 21 de desembre. Es pot suposar que les eleccions republicanes seran lliures i obertes a tots els partits, amb programes i campanya electoral sense restriccions ni censura, cosa que obliga el govern espanyol a preveure les mateixes condicions per a les seves. Si, com ho han dit alts responsables del Partido Popular, es vol prohibir certs partits o els programes independentistes, són lliures d'aparèixer davant l'opinió catalana, espanyola i internacional com a intolerants i censuradors.

 

 

Un altre element: si les eleccions autonòmiques del 21 de desembre, convocades pel Govern espanyol, plantegen un dilema als partits favorables a la República (cal participar-hi o no, i en aquest cas deixar que surti una majoria unionista?), les eleccions republicanes constituents del novembre-desembre capgirarien els papers i plantejarien el mateix dilema als partits unionistes. Com diu la dita popular, les mosques canviarien de burro. A més, de cara als estats estrangers, aquestes eleccions constituents tindrien una lectura política favorable a la República i al seu reconeixement. En efecte, les urnes del referèndum de l'1 d'octubre legitimen la declaració d'independència, i la nova República en la confirmació a tots els ciutadans, legitimant una Assemblea constituent.

 

Joan Becat és catedràtic jubilat de la Universitat de Perpinyà i membre de l'IEC

 

Comentaris