Que el coordinador del Pacte Pel Referèndum, una plataforma que defensa l’exercici de la sobirania de Catalunya només amb el permís del règim monàrquic espanyol, hagi hagut de creuar la porta de la caserna de la Guàrdia Civil per defensar-se de la sospita d’haver comés un delicte de sedició pel sol fet d’haver demanat diàleg polític entre dues institucions que es regeixen per principis democràtics validats per la UE, potser és un petit indici, molt petit, molt petit, que al final resultarà que “no se puede” canviar aquesta Espanya. Que “no se puede” lluitar contra una legitimitat que entronca amb la sang borbònica i no pas amb la república. Que “no se puede” combatre amb arguments i urnes un Estat on la separació de poders és tan precària que passen els dies i ningú no explica per què una persona entra en una caserna de la Guàrdia Civil per declarar com a testimoni en una investigació oberta a petició d’un partit d’ultra dreta i en surt amb la qualificació d’investigat policial. Si no és que l’explicació és que estem davant d’una policia política.
El termòmetre de l’agressivitat del nacionalisme espanyol contra les urnes puja de temperatura de forma proporcional a l’exhibició de fermesa del Govern, el Parlament i la societat civil organitzada d’arribar a l’1 d’octubre amb la màxima normalitat possible. La sensació de xafogor per l’alta temperatura també afecta l’òrbita dels comuns, però encara no prou com perquè aquesta esquerra exigeixi garanties democràtiques a l’Estat en aquest pols polític i no es limiti a posar la prova de càrrega sobre l’independentisme. Un independentisme a qui acusa reiteradament de trepitjar els drets de les “minories parlamentàries”, perquè al Parlament s’aproven lleis per majoria absoluta de JxSí i la CUP. Joan Josep Nuet i Joan Ignasi Elena ja han posat la mà per la democràcia i s’han cremat. I potser perquè ells dos sí que són a la trinxera i no només al faristol i a Twitter, tenen un discurs molt diferent a l’agressivitat habitual que monopolitza l’antiga ICV.
Falten 63 dies per al referèndum vinculant. 63 llargs dies en què els Comuns hauran de justificar i demostrar que sí, que encara “sí se puede” negar la legitimitat de les institucions catalanes per preguntar als seus ciutadans si desitgen continuar formant part d’un règim monàrquic que amenaça d’ofegar-los financerament i interroga tricorni en mà càrrecs públics per promoure el diàleg social. Un règim que utilitza les clavegueres per al combat ideològic i que posa al servei de la seva guerra els cossos policials i els òrgans judicials. Serà tota una heroïcitat si ho aconsegueixen. Podem Catalunya, malgrat que els seus camarades de Madrid s’abonen a la tesi del menyspreu del referèndum abanderada per CSQP al Parlament, ja ha tirat la tovallola i comencen a defensar la papereta vinculant del ‘no’ en unes urnes legítimament col·locades per les institucions catalanes. El diputat de JxSí Lluís Llach apel·la a la condició de sobiranistes i republicans dels Comuns. Tenen 63 dies per triar.
