Primer van dir que la sentència del Tribunal Constitucional arribaria a l’agost, després van dir que no, que a l’octubre, després que potser la tindríem abans que acabés l’any i ara es veu que haurem d’esperar fins després de les eleccions i potser fins el 2011. En fi, una presa de pèl. Em recorda a quan la Magdalena Álvarez anava ajornant les dates per la inauguració del TGV. Hi ha una gran diferència, però. Llavors el retard es devia a la incompetència. Ara el retard és una estratègia. En clau espanyola i en clau catalana. En clau espanyola perquè tant el PP com el PSOE poden sortir perjudicats per la sentència. Per això els magistrats, fidels militants, van allargant el tema amb un empat etern. Un cop més, Catalunya és el cap de turc del conflicte entre PP i PSOE.
Segons La Vanguardia, el govern espanyol ha donat un ultimàtum a la presidenta del TC, Maria Emilia Casas. I això és un tribunal? I això és constitucional? En fi, si en dues o tres setmanes no aconsegueix desbloquejar la situació, el tema s’haurà de congelar fins passades les eleccions catalanes. Segons diu el diari, el Govern ho ha determinat així perquè els partits les puguin preparar. Oh, quin detall. La traducció catalana és que al PSC no li aniria gens bé que sortís la sentència abans de les eleccions. De fet són els únics que no s’han queixat, ni en aquesta darrera pròrroga ni en cap altre. Sempre surten a dir que s’ha de respectar el tempo del Tribunal. Quina cara, podrien exigir el mateix respecte pels catalans!
A mi, francament, la sentència em preocupa poquíssim. Primer perquè no reconec aquest tribunal. Ni aquest ni cap altre que pretengui jutjar una qüestió referendada per la gent. I segon perquè és igual si retallen o si no retallen, si retallen per aquí o si retallen per allà; és igual perquè després el govern espanyol farà el que li doni la gana. Com ha passat amb el finançament. Què importa què digui una llei si no la compleix ni l’estat? Per això em fa tanta gràcia quan la senyora Fernández de la Vega ens diu que no patim tant pel dia en què es dictarà sentència perquè de moment l’Estatut s’està aplicant. No s’aplica, es negocien fins les comes.
L’únic motiu pel qual m’interessava que es dictés sentència aviat era poder veure la reacció dels partits catalans. Per això és una llàstima que hagi d’arribar després de les eleccions. Hagués estat un bon tema per la campanya. Ens haguessin re-retallaat l’Estatut, llavors el PSOE, per no perdre punts respecte del PP, hagués hagut de dir que l’ànima ha quedat intacte, llavors el PSC hagués hagut de donar la raó al PSOE perquè és el que ha fet sempre i per últim Esquerra hagués hagut de donar la raó al PSC perquè també és el que ha fet sempre. Això hagués contribuït a debilitar encara més el tripartit i a donar empenta al sentiment independentista. Ho ha fet molt bé, el govern espanyol, dient-li a Casas que ho deixi per més tard. Montesquieu es posaria les mans al cap, però és obvi que això no els ha preocupat mai.
