Hi ha dues actituds una mica particulars (havia escrit inicialment ‘emprenyadores’ i em sembla just que ho deixi posat) en relació al debat post-part de la sentència de l’Estatut. Ambdues són artificioses i amb càrrega partidista/partidària, raó per la qual són mancades de rigor analític i de seguida se’ls veu el llautó si hi passes una mica un coto fluix.
La primera fa referència a la legitimitat del TC. A cada moment sorgeixen crítiques sobre la seva composició, sobre els mandats caducats d’alguns dels seus membres o sobre la mort d’un magistrat. També sobre l’inexplicable retard en dictar sentència. Per atacar la sentència, s’ataca el tribunal. La pregunta que em faig és: si tots els membres del TC fossin vius i no tinguessin el mandat caducat, i haguessin dictat sentència en un termini raonable, ens semblaria bé el resultat de la sentència?
La segona fa referència als independentistes. En aquest camp, no són pocs els que esperaven una sentència adversa, com és aquesta tot i que no és tan devastadora com es preveia, per convocar tota mena de manifestacions i protestes. “Veieu com amb Espanya no hi ha res a fer?”, s’exclamen per validar el seu posicionament. En aquest cas, la pregunta és: si el TC no hagués retallat ni una coma de l’Estatut, l’independentisme no tindria legitimitat ara per seguir el seu procés històric?
