El sopar de cendra

"La traducció d'Anna Casassas com el text original de Giordano Bruno són d'una qualitat elevada i propicien que el lector mastegui les línies del text amb decisió"

Giordano Bruno (1548-1600) va ser un escriptor itàlic, però també filòsof, matemàtic i astrònom, entre moltes altres coses. Entre aquestes coses que acabem de citar cal remarcar un fet important: Bruno va tenir greus problemes amb catòlics i protestants, que el van dur a la presó, i que, finalment, li van costar la vida. Morí cremat viu a Roma l'any 1600 acusat d'heretgia.

La lectura d'aquest volum, la traducció del qual va merèixer l'11è Premi Ciutat de Tarragona de traducció Vidal Alcover, requereix d'un parell de requisits per fer-lo ben aprofitable: concentració i atenció lectora; no ho negarem. Tot i això, i potser precisament per això, és evident que tant la traducció d'Anna Casassas com el text original de Giordano Bruno són d'una qualitat elevada i propicien que el lector mastegui les línies del text amb decisió.

El text s'estructura en forma de diàlegs entre diversos personatges que tracten temes tan diversos com l'heliocentrisme, «raons i inconvenient teologals», elogis a Copèrnic, metafísica pura i, ja que hi som, relatar les discussions que es van tractar amb els ases doctors d'Oxford.

D'aquí se'n desprendrà un discurs filosòfic elaborat per Bruno (gran lector i seguidor de les obres de Ramon Llull, sigui dit ni que sigui de passada), que estructura tota la narració d'una forma clara i determinada, com si es tractés d'una conversa d'entaulats per sopar, però abonada i farcida de tocs d'ironia i sarcasme.


Giordano Bruno
El sopar de cendra (trad. d'Anna Casassas)
Barcelona: Edicions de 1984, 2014

 
 

Comentaris