El significat d'ajudar

"Coincideixo amb el feminisme "autèntic" en negar-me a la catalogació com a ésser feble pel fet de ser dona"

Sempre he cregut que la solidaritat ha de tenir límits quantitatius i temporals per evitar convertir-se en aquella caritat que sols els incapacitats per valdre's per si mateixos poden acceptar sense avergonyir-se. Si és així en l'àmbit de la redistribució de la riquesa que es produeix a través del sistema fiscal, també ho ha de ser en el nebulós molt de la subvencions, en el qual totes les accions encaminades a la protecció dels individus i realitats més vulnerables han de tenir prioritat. Ara bé la qüestió, com quasi sempre, rau en saber quines són aquestes vulnerabilitats i, sobretot, si no seran utilitzades pel feble per defugir coratge i responsabilitat, o per carregar de forma maliciosa contra l'estadísticament més fort.

 

La cruïlla de totes aquestes funcions i conceptes ens permet identificar el veritable significat de l'ajut. I l'exemple que VOX i tots aquells que els critiquen han aconseguit dur al primer pla de l'agenda pública és el del significat profund de l'ajut a la dona en l'anomenada "violència masclista". Coincideixo amb el feminisme "autèntic" en negar-me a la catalogació com a ésser feble pel fet de ser dona. No sóc massa forta, però sóc resistent; no soc destra amb enginys com el de Rubik, però si resolc amb facilitat molts enigmes de la lògica. Em guanyo la vida per mi mateixa i tinc a disposició un codi penal on la lesió o l'atemptat a la vida que es pugui produir contra la meva persona estan perseguits. No distingeixo les persones en bones i dolentes en raó del seu sexe, ans en raó de la seva condició moral, que no té sexe, i no crec que la llei de violència de gènere (amb qualsevol de les seves dissortades retolacions) hagi servit per altra cosa que generar presumpcions de culpabilitat o de bondat que la realitat s'encarrega quotidianament de desmentir i contradiccions argumentatives en persones que semblen trobar justificació social per a qualsevol delinqüent menys per al (impresentable) maltractador de dones.

 

 

Potser les raons de fons de VOX i les meves per renegar de l' engendre legislatiu no siguin les mateixes. O potser sí, m'és ben igual. Però estic convençuda de que les dones que els votaren a Andalusia (un 40% del total) i aquelles que formen part del partit no estan totes boges o abduïdes. En qualsevol cas, jo m'he anat convencent de què s'inicià amb aquesta llei un camí equivocat, perquè el diagnòstic també ho fou, i que ha acabat per generar més gran enfrontament entre sexes (que no gèneres), del que va voler evitar.

 

Perquè per entomar aquest problema, com tants altres amb endèmies atàviques, cal una altra perspectiva, generositat de mires i no confondre les bones idees amb el negoci generat al seu entorn (agències, instituts, associacions, fundacions, etc.) que a cop de subvenció, pagada per tots, ha esdevingut modus vivendi de molta gent sense que a les veritables víctimes els hi arribi més que una ínfima porció del gegantí pastís generat. També això, com les obres públiques practicades per indocumentats "de bon rotllo", haurien de ser objecte d'acurat anàlisi per part del Tribunal de Comptes, molt enfeinat amb causes menys transversalment lucratives. Crec que en un d'aquests "xiringuitos" treballava l'alcaldessa de Barcelona quan es queixava d'un sistema que era el seu directe empresari.

 

Comentaris