Quim Torra és la prova que la catalanofòbia és l’última eina de cohesió de les velles estructures del règim del 78. En poques hores, l’aparell político-comunicatiu de Madrid i rodalia ha desat el ninot de vudú de Carles Puigdemont al mateix prestatge on hi ha, mig abandonades, les velles representacions d’Artur Mas, Josep-Lluís Carod-Rovira, Arnaldo Otegi, Joan Laporta i el vell Xabier Arzalluz. Espanya necessita una antiEspanya per no canviar mai.
Per això abans que Quim Torra hagi pres cap decisió, abans fins i tot que hagi estat investit ja ha estat caracteritzat com un monstre davant l’opinió pública espanyola. Un personatge sinistre que els odia a tots pel fet de parlar castellà i que està preparant una neteja ètnica imminent i un segon cop d’Estat contra l’ordre mundial, a més de la prohibició de la truita de patates i la censura de les cançons de Marta Sánchez. Polítics i mitjans diuen el mateix, per què no s’ho haurien de creure?
No ha fet res, ni tan sols ha nomenat a ningú. Però això a qui li importa? Quim Torra només és l’espantavelles espanyoles que fan servir les elits de Madrid per mantenir-se en el poder que van heretar del final del franquisme. Un personatge fabricat a la seva mida per no haver de negociar mai ni una petita part del seus privilegis.
