Serrano Suñer, el ministre més filonazi de Franco, o Pedro Urraca, el policia que va detenir el president Companys a França, van passar els darrers dies de la seva vida gaudint dels diumenges al sol al parc del Retiro de Madrid. Serrano Suñer fins i tot escrivia articles a El País, el diari modèlic de la Transició. Tot, gràcies a un pacte entre el vell Règim i les forces prodemocràtiques per enterrar la memòria històrica del període republicà i blanquejar la il·legitimitat de la monarquia. Els partits acceptaven no només que els criminals franquistes no tinguessin judici, sinó incorporar-los al nou sistema polític, policial i judicial. I fins avui. Quatre dècades després, els republicans continuen essent culpables a ulls de la majoria parlamentària espanyola de PP, PSOE-PSC i Cs, que han votat en contra de modificar la Llei d’Amnistia perquè es puguin jutjar i castigar els crims del franquisme. Els tribunals espanyols estan col·lapsats perseguint demòcrates.
Des de la seva fundació el 1978, el PSC havia navegat en la centralitat del catalanisme polític repartint-se el poder amb CiU. Però quan la majoria de la societat catalana comença a qüestionar el règim del 78 i les seves elits, el socialisme català entra abruptament en una decadència progressiva. Electoral, ideològica i fins i tot moral. Aferrat al bloc del 155, confrontat a l’independentisme pacífic i al dret a decidir, el PSC ha fet un gest al Parlament que té difícil marxa enrere. Per primera vegada, ha rebutjat homenatjar les víctimes republicanes del franquisme, amb l’argument que l’independentisme vol “dividir” la societat perquè denuncia l’autoritarisme espanyol. Llenguatge guerra-civilista.
El ‘seny’ de les elits del PSC és quedar-se al bar amb els diputats del PP i de Cs mentre el Parlament homenatja els qui van defensar la legítima República. Ho explica claríssimament el diputat Ferran Pedret. “No anirem a la manifestació del 15 d’abril perquè no compartim el relat de l’adhesió. Per contra, les manifestacions de SCC demanaven diàleg i seny”. Pedret, però, va oblidar explicar que amb ells es manifesten també els feixistes violents de la Falange i Democracia Nacional. Per cert, protegits pel règim del 78 que tant defensa el PSC.
