Catalunya ha perdut un dels intel•lectuals i filòsofs més importants de les darreres dècades. Raimon Panikkar ha deixat de contemplar les muntanyes de Tavertet on en una casa plena de llibres reflexionava sobre la societat actual. Un dels temes que més va tractar en les seves obres va ser la interculturalitat. En una ocasió, en una conversa al seu despatx, cau de saviesa sense límits, explicava aquesta anècdota: “Passejava de nit per Nova York i em vaig creuar amb un jove africà. Tots dos estàvem sols. De seguida vaig accelerar el pas. Vaig témer per la meva seguretat. Tres passes després d’haver-lo superat vaig sentir que ell esbufegava alleugerit. Ell també havia tingut por de mi”. Contava aquesta fet per explicar que l’home és un animal cultural i, per tant, les diferències culturals són diferències humanes i no es poden oblidar ni ignorar quan es tracten els problemes humans. Exaltava la interculturalitat com a font de riquesa i la considerava indispensable per no caure en una societat monolítica que podria desembocar en el fanatisme. I opinava que la pau de la humanitat depenia de l’existència de la pau entre cultures. Sense cap mena de dubte, en un món en què les ciutats i els països estan formats per persones d’una gama cada vegada més àmplia de colors l’herència intel•lectual que ens deixa Raimon Panikkar s’ha de tenir en compte.
- CA
